[14/06/2023]
Hem tingut una primavera plujosa: la més humida dels últims quinze anys, segons els registres d’AEMET (l’agència estatal encarregada d’estos menesters). És cert que mai plou a gust de tots. Com deia el cantant Raimon, en el nostre país «la pluja no sap ploure». O plou poc o plou massa. Però la veritat és que, al marge dels gustos i preferències de cada u, feia molta falta que ploguera per a reduir el dèficit hídric que veníem arrossegant després d’un hivern especialment sec.
I, resseguint els rierols que han deixat les pluges recents en el nostre bassal de paraules, potser és útil recordar que els valencians, per a dir que ha caigut un bon arruixó, tenim l’expressió «ploure a bots i barrals». Tant bot com barral són paraules que designen recipients usats per a contindre líquids. Però el significat de l’expressió referida té un caràcter metafòric. Es destaca la intensitat de la pluja al·ludint al gros xorroll que ix d’eixos recipients quan es buiden. Les locucions sovint són creacions molt característiques de cada idioma, que no poden traduir-se literalment. En castellà, per a expressar esta mateixa idea, se sol dir «llover a cántaros». És una imatge semblant dita amb paraules diferents. En anglés, en canvi, es diu «to rain cats and dogs», que, traduïda literalment, seria ‘ploure gats i gossos’.
La paraula barral, que està en el punt de partida d’este comentari, ja apareix usada en molts textos antics. Joanot Martorell, per exemple, en la seua novel·la de cavalleries Tirant lo Blanch, publicada en 1490, narrava la història d’un albanés que, quan li tocava fer guàrdia, se’n pujava un «gran barral de vi» a la torre de guaita, que compartia amb els companyons. El vi s’ha consumit per a festejar alegries i també per a ajudar a suportar millor els moments ingrats. Però, siga ingerit pel motiu que siga, sovint fa perdre la memòria dels fets esdevinguts.
I, precisament per a evitar que es perda la memòria col·lectiva, convé tindre present que l’origen de la paraula barral, tot i que ja s’utilitzava en el baix llatí, segurament és d’origen celta. L’arrel barr- també forma part de barril i barrica, així com d’altres paraules que designen recipients utilitzats per a guardar líquids. Varien en la forma i en la dimensió. Sembla que a nosaltres ens vingué de l’occità, i des d’esta llengua anà expandint-se per molts altres idiomes. En francés també tenen baril; en italià, barile; en anglés, barrel… Al marge dels significats concrets que se li han anat atribuint en cada llengua, hi ha una base comuna que deixa entreveure una prolixa xarxa de relacions i, en definitiva, una història compartida.
