[06/03/2018]
El verb avançar prové del llatí vulgar abantiare, que derivava de la forma abante, pròpia del llatí tardà, i que era el resultat de combinar el prefix ab-, que transmet la idea de ‘separació o allunyament’, i l’adverbi ante, que donà lloc a la forma ans, ‘abans, anteriorment’, encara ben viva en les comarques meridionals valencianes.
Avançar, per tant, en el sentit més primari, és ‘fer alguna cosa abans d’hora’. Eixe és el sentit en què és usat en «avançar les eleccions»: ‘convocar-les abans de la data prevista’. En un sentit espacial, avançar és desplaçar-se cap avant o situar-se davant d’algú que es pren com a referència. Figuradament, avançar s’assimila a la idea de progrés, eixamplant els coneixements i fent nous descobriments. El verb avançar també s’usa fent referència a ‘donar diners anticipadament abans de concloure una faena’.
En valencià és molt habitual col·loquialment la variant alvançar, amb un canvi de prefix produït per assimilació de l’article àrab. En altres territoris del domini lingüístic també s’utilitza la forma avençar, amb canvi de vocal rizotònica.
