[22/09/2021]
L’autumne és un dels noms que servixen per a designar l’estació de l’any situada entre l’estiu i l’hivern. És un període de transició entre la calor i el fred. El paisatge es transforma a poc a poc: la llum radiant de l’estiu s’esvaïx; les fulles verdes dels arbres adquirixen tonalitats grogues, o rogenques, o amarronades, fins que cauen a terra.
Astronòmicament, l’autumne comença en el segon equinocci de l’any, quan el dia i la nit tenen exactament la mateixa duració —i que enguany es produirà hui mateix, el dia 22 de setembre, exactament a les 21.21 hores— i acaba en el solstici d’hivern —que tindrà lloc el pròxim 21 de desembre—.
Convé aclarir que la paraula autumne és una forma culta; actualment no es diu enlloc espontàniament. Però sí que tenia un ús prou habitual en l’antiguitat. Sant Vicent Ferrer explicava en un dels seus sermons que «l’estiu produeix flors, fulles e fruyts; en lo autumpne dexe-les». I també molts escriptors contemporanis han recorregut a este vocable: «Un autumne de corfes de paraules», escrivia Vicent Andrés Estellés.
Prové del llatí autumnus, i amb poques variacions ha anat calant en moltes llengües del nostre entorn per a designar este període de l’any: en francés ha quedat com a automne, que l’anglés adaptà com a autumn; en italià es diu, de manera semblant, autunno; en portugués i en castellà ha desembocat en outono i otoño, respectivament.
