[20/01/2021]
La paraula autòcrata prové del grec autokratḗs, formada per la combinació del prefix autos-, que significa ‘mateix’, amb el sufix -kratḗs, que provenia de la paraula krátos, i que significava ‘força, poder’. Originàriament, en grec s’utilitzava amb el sentit de ‘amo absolut’. Però per a nosaltres és un cultisme que ens vingué a través del francés, a on, en plena efervescència revolucionària, començà a usar-se durant el segle XVIII per a referir-se als sobirans que governaven amb un poder absolut, sense que les seues decisions estigueren condicionades a l’aprovació de cap altra institució o sotmetre’s a alguna llei, tradició o costum que tingueren l’obligació de respectar. Inicialment s’aplicà als tsars de Rússia, especialment a Pere I el Gran. Però després passà a usar-se per a qualsevol governant que actuara despòticament, siga o no governant.
La primera documentació que tenim en valencià d’este vocable està en el diccionari del traiguerí Pere Labèrnia, publicat en 1839. Amb el temps, en un procés de metaforització, ha passat a utilitzar-se per a referir-se a qualsevol persona que imposa tirànicament la seua voluntat.
