[22/05/2017]
La paraula auguri prové de la forma llatina augurium, composta de aui ‘au’ i gusio ‘escoltar’, que feia referència a les prediccions fetes pels àugurs, sacerdots de l’antiga Roma que practicaven l’art de l’endevinació basant-se en una sèrie de senyals, com ara els crits i els vols de les aus, els rellamps o els trons, la disposició dels budells dels animals o qualsevol esdeveniment imprevist extraordinari. Els magistrats i els generals dels exèrcits de l’antic Imperi romà consultaven els àugurs abans de mamprendre qualsevol acció important per a intentar sondejar la predisposició dels déus respecte als seus propòsits. De totes aquelles pràctiques institucionalitzades del món antic ens ha sobreviscut la paraula auguri, com un pressentiment respecte a alguna cosa que presagiem que passarà en el futur.
