[03/03/2021]
El verb atarantar, molt habitual en valencià, s’usa per a referir-se a l’estat d’atordiment en què queda algú després d’haver estat parlant durant algun temps amb una altra persona que xarra molt, o que ho fa molt de pressa, o que s’expressa amb idees inconnexes. I sobretot quan fa tot açò al mateix temps. El resultat és un fort embotiment mental i la sensació que el cervell necessita un lapse de silenci per a recuperar-se d’una saturació d’estímuls informatius molt intensa. Reforçant emfàticament esta idea, sovint es fa servir la locució «atarantar el sol del migdia» per a referir-se a algú que posa en pràctica de forma habitual estes ineptituds comunicatives.
L’etimologia de atarantar és curiosa. Es va formar per derivació de taràntula, la temible aranya negra que és capaç de deixar atordides les persones a qui inocula el seu potent verí. Més o menys, salvant les diferències, com quan algun loquaç interlocutor ens refila sense contenció les seues infinites raons per a fer o deixar de fer qualsevol cosa.
