[16/02/2021]
La paraula astracanada se sol usar actualment per a referir-se a una acció o a una expressió que, feta o dita amb la voluntat de fer gràcia, es considera vulgar o de mal gust. Però este ús no deixa de ser una lexicalització extensiva del sentit que tenia originàriament el mot astracanada, que només s’utilitzava per a referir-se a una peça teatral còmica caracteritzada per una acció desficaciada. Este gènere literari, que —igual que el sainet— tenia el propòsit de ridiculitzar certs comportaments socials, tingué un notable èxit en l’escena espanyola durant el primer terç del segle XX.
L’origen de la paraula astracanada, amb tot, és ben curiós. Deriva de astracan, nom d’una pell molt fina de pèl rissat de tons negres o molt foscos, obtinguda de corders nonats o acabats de nàixer, originaris de la regió russa d’Astracan (coneguda actualment com a Astrakhan), la capital de la qual, de nom homònim, està situada prop del delta que forma el riu Volga en la desembocadura en el mar Caspi.
Esta pell se solia utilitzar en el coll dels abrics i altres peces de vestir per a proporcionar un aspecte elegant. Però, igual com passa ara amb els abrics de pell, contràriament a les pretensions de qui els usen, sovint en projectaven una imatge presumptuosa i estrafolària, i per això es convertiren en el vestuari típic de molts dels personatges que caracteritzaren este gènere teatral; tan lligat quedà el vestuari al personatge, que, per una associació metonímica, serví per a donar nom a les seues actuacions més peculiars.
