[30/10/2018]
La paraula assemblea prové del francés assemblée; esta forma era el femení del participi passat del verb assembler, ‘reunir, ajuntar’, que provenia del llatí adsimulare, derivat de sĭmŭl, del qual deriva també el nostre adverbi ensems, que significa ‘juntament’. Partint d’esta mateixa base semàntica, una assemblea és una reunió nombrosa de persones convocades per a tractar algun tema d’interés públic, sobretot quan es té el propòsit de deliberar i prendre acords.
L’ús de la paraula assemblea començà a usar-se entre nosaltres en el segle XVIII, en part com a eco dels nous aires que bufaven de la Revolució Francesa. Voltaire, de fet, en el seu Diccionari filosòfic reivindica la idoneïtat de la paraula assemblea, en aquell moment molt qüestionada, per a referir-se a una ‘reunió de moltes persones’.
Així i tot, cal fer constar que en el Curial e Güefa, text del segle XV, ja apareix usada la variant semblea amb este mateix valor: «Yo no crech que semblant semblea fos jamés per tal cas».
