[28/10/2022]
La paraula arcaisme, en el seu origen remot, prové del grec archaïsmós. La seua arrel, arque, significa ‘origen, principi’, i ha donat lloc, entre altres, a paraules com arca, que antigament significava ‘sepulcre’, o arquetip, ‘idea pura, de la qual les coses existents són còpies imperfectes, segons la filosofia platònica’. Esta amalgama de sentits, amb matisos diferents, poden contribuir a proporcionar una idea global més cabal del significat actual del mot arcaisme. En el sentit filològic s’encunyà en el segle XVIII, si bé en valencià/català la primera referència és de 1839. Fou concretament el traiguerí Pere Labèrnia qui la incorporaria al seu diccionari amb la definició següent: «expressió ó frase antiquada». En l’actualitat, se sol usar per a referir-se als vocables emprats en èpoques passades que actualment han deixat d’usar-se per la gran majoria de parlants d’una llengua.
L’ús d’arcaismes respon a motivacions molt diverses. En algunes llengües sovint estan associats a oracions religioses que es reciten de memòria, preservant-ne fidelment la literalitat. La literatura sol ser també una font important d’ús d’arcaismes. Els llibres s’alimenten d’altres llibres escrits anteriorment. Lògicament, al final, la tria de tal o tal mot depén de l’estil de cada u. Però, en general, se sol recórrer a arcaismes amb finalitats estètiques, per a conferir al text unes característiques determinades, siga per la seua sonoritat o per a adequar el text a l’estil d’una època. En el cas valencià, el recurs a arcaismes sovint s’ha fet amb la intenció de restituir una llengua més pura, des de la creença que la llengua contemporània és una degradació de la llengua antiga, i que qualsevol forma antiga és per se més genuïna que la variant equivalent actual. No és així. Ni en valencià ni en cap altra llengua. Joan Fuster ja constatava críticament eixa seducció que els residus lèxics exercixen sobre molts valencians (i catalans). Perquè, contràriament al que alguns puguen pensar, eixa atracció obsessiva per les veus arcanes —de significat opac per a una gran part de la població— és un símptoma d’anormalitat.
