[30/11/2022]
El nom aragonés s’usa actualment per a designar els naturals o habitants de la comunitat autònoma d’Aragó. Però, antigament, des de 1162 fins a 1715, la Corona d’Aragó fou el nom que rebé el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d’Aragó, del qual formà part el Regne de València, junt amb el Regne d’Aragó, el Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca, i que encara s’expandí posteriorment pel Mediterrani cap als territoris de Sicília, Còrsega, Sardenya i el Regne de Nàpols. Este adjectiu és també, per tant, un poc nostre.
De fet, com a constància d’eixe anostrament, el gentilici aragonés ha passat a ser també un cognom habitual en la nostra Comunitat. En el seu origen servia per a identificar els procedents d’aquelles terres. Foren molts els aragonesos que vingueren a repoblar les terres valencianes quan, després de la Conquista del rei Jaume, els musulmans foren desplaçats progressivament fins a ser expulsats l’any 1609. En la Comunitat Valenciana, actualment hi ha 1.424 persones que tenen el cognom aragonés. També és molt comú a Catalunya, a on fins i tot l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, el té formant part de la seua identitat. Els topònims i els antropònims són peces clau en la reconstrucció dels nostres orígens.
I així és com, resseguint el fil etimològic del nom Aragó, cal fer constar que apareix documentat per primera vegada en l’Edat Mitjana en referència a un xicotet comtat que sorgí en les riberes del riu Aragó, afluent de l’Ebre, que naix en la comarca pirinenca de la Jacetània, repartida entre les províncies d’Osca i Saragossa. L’arrel arg-, que apareix com a constituent del topònim Aragó, és d’origen celta, i també forma part del nom d’altres poblacions assentades en la ribera dels rius, com Arganda, Arguenzuela, Arganzón i moltes altres. Sembla estar relacionada amb la blancor cristal·lina de les aigües dels rius. Molt possiblement, per associació d’idees, esta mateixa arrel va donar lloc en llatí a la creació del mot argentum, ‘argent, plata’, un metall blanc i lluent.
