[12/01/2023]
La paraula anyell és actualment una paraula desconeguda en el parlar espontani de la majoria dels valencians. Potser sí que l’han sentida en les celebracions litúrgiques, en què sovint s’usa l’expressió Anyell de Déu, al·ludint simbòlicament a Jesucrist. Esta denominació fou utilitzada pel sant Joan Baptista durant l’episodi del baptisme de Jesús en el riu Jordà, establint una analogia entre el costum jueu de sacrificar un anyell durant la commemoració anual de la Pasqua, en memòria de l’alliberament del poble de l’esclavitud d’Egipte, i el sacrifici del fill de Déu per a expiar els pecats dels hòmens. Així és almenys com es narra en la traducció valenciana de l’Evangeli de sant Joan que es fa en la Bíblia interconfessional: «L’endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: —Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!». És una traducció de l’expressió llatina Agnus Dei, que compta amb una important tradició en els textos clàssics. El mateix sant Vicent Ferrer explica en un dels seus sermons que «est anyell, dix sent Johan: Ecce agnus Dei».
