[11/01/2023]
Un any és el temps que tarda la Terra a fer una revolució al voltant del Sol. Actualment, el concepte que expressa esta paraula pareix evident, inclús trivial. Però, per a arribar a sintetitzar esta idea en un vocable, ha sigut necessari molt de temps i, sobretot, milers d’observacions pacients. Percebre que la vida natural és una repetició contínua de cicles temporals, en què la llum i la foscor es van alternant; que el fred i la calor se succeïxen en períodes regulars; que hi ha moments en què les pluges són més freqüents que en altres; que els camps florixen i els arbres donen fruit; que els animals migren o hibernen, i entren en zel i es reproduïxen… Tot en el seu moment. La vida és cíclica. I la clau —pensaren els antics— per a saber el moment exacte en què ocorre cada cosa ens ve donada per la posició dels astres en el firmament. Eixe reflex de llumenetes titil·lants en la foscor de la nit és el mapa que ens permet orientar-nos en l’horitzó temporal.
Fou així, a partir de tot este cúmul d’observacions, que començàrem a mesurar el temps. Poguérem fer previsions sobre què passaria en un futur. I, gràcies a això, la vida passà a organitzar-se d’una altra manera. Els antics romans encunyaren en llatí la paraula annus, de la qual prové el nostre any. I molt després, gràcies als esforços de moltes altres persones, hem pogut determinar que un any dura exactament 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. No ha sigut gens fàcil arribar a esta conclusió.
