[19/01/2023]
Els animals sempre han tingut una importància crucial en la vida dels humans. Siga com a font d’alimentació, i per tant com a recurs de supervivència; siga com a força auxiliar de treball per a la realització de certes faenes agrícoles, o siga com a simples animals de companyia, una companyia reconfortant que ha permés a moltes persones combatre el sentiment de soledat. Durant esta setmana s’han celebrat en molts pobles valencians actes per a celebrar estos vincles amb els animals. Antoni Abat, un anacoreta d’origen egipci que visqué en el segle III d. C., és el sant que, dins de la tradició cristiana, ha actuat com a referent d’amor als animals. No debades és representat sovint en la iconografia religiosa en companyia d’un porquet, i per això és conegut també popularment com a sant Antoni del Porquet. Amb la seua benedicció, estes celebracions són una mostra palmària de l’amor que moltes persones professen a alguns animals. No a tots; només a alguns. Hi ha animals i animals…
Sense entrar en disquisicions de per què certs animals desperten d’entrada sentiments de tendresa i uns altres de repulsió —les diferències entre unes cultures i altres mostren una gran diversitat en este aspecte—, cal apuntar que la paraula animal prové de la forma homònima llatina, a on tenia el significat de ‘ser viu, que respira i té capacitat de moure’s’. I d’esta mateixa arrel han derivat també altres paraules com ànima, ànim o animació. Però, alhora, enfront d’estos sentiments benevolents, també som capaços de dir d’algú que és un tros d’animal quan volem denigrar-lo sense compassió.
