[07/06/2017]
La paraula andola està relacionada amb la forma llatina ambulare, que originà el verb valencià anar i el castellà andar, i possiblement també, en la seua configuració final, ha rebut la influència de la paraula àrab gandura, que significava ‘dona coqueta, frívola’. El sentit originari apuntava a la manera de caminar; però en l’actualitat ens ha arribat associat a un lloc indeterminat, sobretot quan es tracta d’un paratge de difícil accés, fora dels camins transitats. En castellà equival a andurriales.
La paraula andola, a més, també s’utilitza formant part de l’expressió córrer l’andola, amb què es transmet la idea d’anar d’un lloc a un altre sense un propòsit definit, vagant per paratges indeterminats.
