[02/03/2017]
El gentilici andalús fa referència als naturals d’Andalusia, comunitat autònoma del sud d’Espanya. Prové del terme andalusiya, adjectiu àrab referit a l’antiga Al-Àndalus, que era la denominació que es donava a tots els territoris de la península Ibèrica sota el domini musulmà. Però el nom originari no és un mot àrab, sinó que, en realitat, és el resultat d’una deformació de la denominació goda de l’antiga província romana Bètica, Landahlauts, composta de landa, que significava ‘terra’, i hlauts, que volia dir ‘sort’. Este nom al·ludia a l’antic costum dels visigots de repartir-se les terres conquistades a través de sortejos. En valencià fou Pere Antoni Beuter, en la seua Història de València, publicada en 1538, un dels primers autors a utilitzar l’adjectiu andalús: «Estos pobles eren pròpriament los turdetans que hui dien andaluzos».
