[20/02/2019]
Un amfitrió és algú que té convidats a casa o a taula, i els tracta amb una especial deferència. Es tracta d’un gal·licisme que començà a usar-se en valencià a finals del segle XIX. Fou Molière qui gestà este neologisme en la seua comèdia Amphitryon, estrenada en 1668, a on feia un ús lexicalitzat del nom propi d’un mític heroi grec: «El verdader amfitrió és aquell a la casa del qual mengem».
La comèdia de Molière estava basada en l’obra homònima de Plaute, comediògraf llatí, que recreava una enrevessada llegenda de la mitologia grega. Amfitrió estava casat amb Alcmena, filla d’Electrió, rei de Micenes. Tot i això, Zeus, adoptant camaleònicament la forma d’Amfitrió i aprofitant la seua absència en una campanya militar, aconseguí jaure amb Alcmena, però eixe mateix dia tornà el verdader Amfitrió i mantingué de nou relacions amb la seua dona. Com a fruit d’esta doble relació, Alcmena concebé dos fills: Hèracles, fill de Júpiter, i Íficles, fill d’Amfitrió.
