Pronunciació: [amazík].
Definició:
1. m. i f. ANTROP. Individu d’un grup ètnic del nord d’Àfrica que ocupa regions discontínues des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des del mar Mediterrani fins al sud del Sàhara.
2. m. LING. Llengua afroasiàtica parlada pels amazics.
3. adj. ANTROP./LING. Dels amazics o que hi té relació.
Etimologia:
La paraula amazic s’usa cada vegada més en els mitjans de comunicació en compte de la forma berber, que és la que s’ha estat utilitzant tradicionalment per a designar els individus d’un grup d’ètnies que habiten una vasta regió del nord d’Àfrica.
La raó d’esta substitució és més que justificable. La forma berber, tot i la seua enorme tradició, procedix de l’àrab clàssic barbar, que l’havia pres del grec bárbaros, i que significava ‘estranger’. Els amazics eren nòmades —normal quan es viu en el desert—, i allà a on arribaven eren vistos com a estrangers.
Per contra, la paraula amazic, adaptació de la forma amazigh en llengua amazic, significa ‘home lliure’. Així és com s’han denominat ells mateixos, els amazics, des de temps antics. Perquè anaven d’un lloc a un altre lliurement, sense lligams a cap territori. És lògic, per tant, que este grup ètnic reivindique ara l’ús de la pròpia denominació i rebutge el nom de berbers, que, a més d’oferir la visió dels altres, els resulta menyspreadora. No sols perquè no són estrangers en el seu propi desert, per molt que vagen —i vaguen— d’un lloc a un altre, sinó també perquè bàrbars s’associa a salvatges, a incultes. I és lògic també que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua haja atés esta justa reivindicació en el Diccionari Normatiu Valencià, incorporant l’entrada amazic com a denominació principal d’este grup ètnic i de la seua llengua, i relegant la forma berber a la condició de secundària.
Primera documentació: segle XX.
Citacions:
«En primer lloc, pel que fa a les llengües autòctones (sense cap estatus d’oficialitat ni protecció), molts valencians se n’orgulleixen de saber parlar l’àrab o l’amazic.» (Àngela-Rosa Menages, Joan-Lluís Monjo: Els valencians d’Algèria (1830-1962), 2007.)
«Jo les vaig conéixer al Marroc, on són anomenades amb el nom amazic de terfassi, terfas o terfess.» (Jaume Fàbrega: Cuina i cultura del gust al País Valencià, 2019.)
Castellà: amazig.
Anglés: Amazigh.
Francés: amazigh.
Italià: amazigh.
Portugués: amazigh.
