[10/05/2023]
Per a molts valencians, la paraula almàssera en l’actualitat està associada exclusivament al nom d’un municipi de l’Horta Nord, situat en el marge esquerre del barranc del Carraixet, que confronta amb Tavernes Blanques, Alboraia i Meliana. Però, molt abans que esta paraula esdevinguera el nom d’un municipi, una almàssera era un nom comú usat de manera genèrica per a designar un molí d’oli. Eixe és, de fet, el nucli primitiu d’este municipi valencià: una antiga alqueria andalusina que, tal com consta en el Llibre de Repartiment, Jaume I donà el 9 de juny de 1238 al bisbe d’Osca, Vidal de Canyelles.
Esta paraula, provinent de l’àrab al-ma‘şara, que literalment significava ‘la premsa’, s’havia format per derivació del verb a‘şar, ‘esprémer, premsar’. Encara que l’almàssera s’usava sobretot per a moldre olives, també es feia servir amb altres funcions. Així consta, per exemple, en el Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, que data de 1275, a on es parla d’una «almàssera de cera de la moreria». En última instància, una almàssera no era més que una gran pedra de granit, de forma cònica, que, moguda normalment per tracció animal, anava rodant sobre una superfície redona i xafant tot el que s’hi depositara. En el cas de les olives, la pasta resultant de la trituració rep el nom de molinada, pinyolada o remolta; d’ací s’extrau l’oli a partir de successius processos de filtratge i refinament. La paraula almàssera apareix molt utilitzada en textos valencians antics, i encara en queden molts reflexos, lexicalitzats, en la toponímia valenciana. En altres àrees del domini lingüístic s’han utilitzat preferentment altres paraules per a referir-se a estos molins d’oli. A Catalunya és habitual anomenar-los trulls; a Mallorca, així com en altres illes balears, se li diu tafona.
