CASTELLANO | ENGLISH

aleshores

Pronunciació: [alezɔ́ɾes]. El símbol [z] en la notació fonètica representa el so de la esse sonora, i el símbol [ɔ], el de la o oberta. L’accent agut sobre una vocal assenyala la vocal tònica de la paraula. En les transcripcions fonètiques més ortodoxes seguint les convencions de l’alfabet fonètic internacional se sol usar amb esta mateixa funció el símbol [‘] davant de la síl·laba tònica: [alez’ɔɾes].

Definició:

adv. Llavors.

Etimologia:

Potser la definició de la paraula aleshores, amb una simple remissió a llavors, no és prou explícita, perquè molts valencians tampoc coneixen el significat d’esta paraula. Si se seguix la remissió, s’obtindrà esta informació complementària, que pot ajudar a entendre’n un poc millor el significat: «En aquell moment».

La forma aleshores és un cultisme que apareix documentat esporàdicament a finals del segle XVI, i és pràcticament absent en la tradició literària posterior fins al segle XX, en què el seu ús es disparà per a substituir el castellanisme entonces, que des del segle XVI s’havia escampat en l’expressió oral per pràcticament totes les comarques valencianes.

L’adverbi aleshores, en realitat, no és més que un duplicat de allavores, variant de llavors, procedent de l’antiga forma laors, amb la intercalació d’una v per a desfer l’hiat i facilitar així la seua pronunciació. Esta antiga forma, laors, provenia de l’expressió llatina ĭllīs hōrus, que donaria lloc a l’acusatiu adverbialitzat illas horas, ‘en aquelles hores’. I és precisament esta reconstrucció del significat originari la que, en gran part, contribuí a ressuscitar (o quasi seria més encertat dir crear) la forma aleshores.

Primera documentació: segle XVI.

Citacions:

«Y·s determinà perseguir lo parer de dos o tres persones […] que no·s llevàs lo sou de cada dia donava lo clero a cada capellà aleshores.» (Pere Joan Porcar: Coses evengudes en la ciutat y regne de València, 1585.)

«De aquell temps en avant, fins aleshores, / ¡quants llibres han ubert les meues mans!» (Teodor Llorente: El llibre de missa de la meua mare, 1906.)

«Aleshores es lliurà als plaers de la taula, als quals donava tanta importància que manà cercar una cuinera a la ciutat de València amb la condició de que haguera servit prèviament a francesos o italians» (Francesc Almela i Vives: Pomell de bibliòfils valencians, 1929.)

Castellà: entonces.

Anglés: then.

Francés: alors.

Italià: allora.

Portugués: então.

Més informació…