La paraula alcohol ens vingué a través de l’àrab andalusí al-kuḥúl, que provenia al seu torn de l’àrab clàssic kuḥl, amb què es designava l’antimoni, un producte semimetàl·lic que, reduït a pólvores, feien servir les dones àrabs com a cosmètic per a ennegrir-se les parpelles dels ulls. En valencià, antigament, en lloc de la forma alcohol, s’usava la variant alcofoll: «moltes dones són que s·i posen alcofoll. Déus li darà llaganya!», proclamava Sant Vicent Ferrer en una de les seues prèdiques, condemnant severament les pràctiques d’algunes dones cristianes que imitaven les modes imperants en la societat islàmica. Amb tot, este ús de la paraula alcohol ja començava a declinar. A partir del segle XVI passà a usar-se sobretot per a anomenar l’esperit del vi, és a dir, l’etanol, que s’extrau del vi per destil·lació. L’obtenció de l’alcohol etílic pur s’atribuïx al metge i alquimista Arnau de Vilanova, nascut possiblement a Vilanova del Grau (nom que rebia en aquell moment el Grau de València).
Menu
Menu
