[22/09/2017]
La paraula alarma prové de l’expressió italiana all’arme (literalment ‘a les armes’), que els soldats italians feien servir com a crit de guerra durant els combats duts a terme durant el segle xvi quan advertien algun perill. I prompte es difongué per les diverses llengües romàniques; en valencià ja apareix registrada en 1575 en el Thesaurus puerilis d’Onofre Pou. I es mantingué com un terme propi del vocabulari militar fins al segle xx, per a exhortar la tropa a defendre’s davant d’un atac imminent.
Però, a poc a poc, el significat d’esta paraula ha anat estenent-se a uns altres àmbits. En primer lloc, per a expressar una inquietud causada per alguna cosa que es percep com un risc sobtat; i més modernament, per a designar un dispositiu electrònic que s’activa automàticament per a alertar d’una acció potencialment amenaçant.
