[12/03/2020]
El verb ajornar és un derivat de jorn, que significa ‘dia’. Este nom primitiu s’havia format a partir de diŭrnus, ‘diürn’, i es referia al temps del dia en què hi ha llum solar, per oposició a nocturn. Antigament, el verb ajornar apareix usat només amb el significat de ‘assenyalar el dia de fer alguna cosa’.
Els diccionaris actuals, en canvi, definixen ajornar com ‘deixar alguna cosa per a fer-la més avant’. Este sentit, en realitat, es creà durant el segle XIX, a imitació del francés ajourner, per a substituir el castellanisme aplaçar. Però, curiosament, en castellà el sentit originari de aplazar era exactament el mateix que tenia inicialment el nostre ajornar: «convocar, citar, llamar, para tiempo y sitio señalado», tal com el definix el Diccionario de autoridades de la RAE (1726). S’havia format focalitzant l’atenció en el lloc (plaza), i no en el temps (jorn), perquè les convocatòries es feien normalment en la plaça pública. El sentit de ‘diferir’ associat a aplazar no apareix en els diccionaris castellans fins a 1884. El significat de les paraules es forja a través d’una trama de relacions inextricable.
