[01/02/2018]
La paraula jorn prové del llatí diŭrnus, ‘diürn’, però durant el segle XIII es produí un procés de substantivació d’este adjectiu i passà a designar el temps diürn, per contraposició al temps nocturn.
A partir de jorn es creà el verb ajornar, que originàriament s’usava amb el significat de ‘citar o convocar algú un dia determinat per a fer alguna cosa’. Per a expressar esta mateixa idea, en castellà s’utilitzava el verb aplazar; però, a mitjan segle XIX, començà a usar-se per a indicar que alguna activitat prevista per a una data determinada quedava diferida per a un moment posterior, i així és com es creà en valencià aplaçar. Per a intentar combatre este castellanisme, es recuperà l’antiga forma ajornar i se li atribuí el nou significat de ‘deixar alguna cosa per a un altre dia, per a un altre jorn’.
