[16/10/2017]
La paraula aïllacionisme és un calc de l’anglés isolationism, que sorgix com a doctrina política durant el segle xix als Estats Units, i que es fonamenta en la creença que els interessos d’un país es defenen millor evitant participar en compromisos polítics o acords comercials internacionals, i sobretot eludint involucrar-se en els conflictes interns d’altres països.
En valencià es crea a partir del verb aïllar, derivat del substantiu illa, combinat amb el sufix ‑isme, que servix precisament per a donar nom a doctrines i moviments polítics. Des del punt de vista ortogràfic, la dièresi (¨) sobre la i servix per a indicar que esta vocal no forma diftong amb l’anterior. El hiat és clarament perceptible quan la i està en posició tònica, com passa per exemple en la forma de la tercera persona del present d’indicatiu: aïlla.
Un dels primers autors a utilitzar la paraula aïllacionisme en valencià fou el sociòleg Rafael Lluís Ninyoles en el seu llibre Conflicte lingüístic valencià, on advertia que «tendim a creure que l’aïllacionisme pot amagar algun aspecte positiu, en el sentit que afavorirà la nostra cohesió cultural i social. Però…». Convindria rellegir atentament el llibre de Ninyoles.
