[20/10/2021]
El terme aiguamoll, de gènere masculí i pronunciat amb o oberta, és un mot compost format per la combinació de la paraula aigua, que prové del llatí aqua, i l’adjectiu moll, que, procedent del llatí mŏllis, significa ‘tou, flexible, suau’. Es tracta d’una paraula que es documenta des de ben antic. En el Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València, que data de l’any 1296, ja s’establia l’obligació que «per esquivar […] dampnatges a les heretats convehines a les correnties d’arroç e per esquivar ayguamoll, ordenaren, per ben de la cosa pública, que null hom o fembra […] no gosàs fer correntia d’arroç en la orta e terme de la ciutat».
Amb este vocable es designa actualment un terreny planer, situat normalment a la vora d’una llacuna, sovint inundable estacionalment, i recobert per este motiu d’una capa de llot, a on creixen joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies. Tradicionalment, els aiguamolls se solien destinar a la pastura del bestiar, i a vegades també es dessecaven per a facilitar el seu aprofitament per a cultius tradicionals. Però en l’actualitat estos espais se solen considerar uns ecosistemes de vital importància per al manteniment de la varietat de vida animal, raó per la qual solen estar protegits i sovint declarats parcs naturals.
