Pronunciació: [aɣúʎa]. És també molt habitual l’emmudiment de la g, que fa que molts valencians pronuncien [aúʎa]. Este fenomen fonètic, que també apareix en altres paraules, com jugar, per exemple, pronunciada sovint [ʤuáɾ],ja apareix reflectit gràficament en obres del segle XVII.
Definició:
2. f. Barreta de metall, d’os o de fusta amb un dels extrems acabat en punta i l’altre proveït d’un forat o ull per a passar-hi un fil, un cordell o una veta, que servix per a cosir, brodar o teixir. Agulla de brodar. Agulla de cosir.
3. f. Barreta més o menys llarga de metall, de plàstic o d’una altra matèria dura acabada en punta o en forca, i que s’utilitza per a fer gènere de punt o xàrcies. Agulla de fer punt de ganxo.
4. f. Barreta, generalment de llautó o d’acer, amb un extrem acabat en punta i l’altre en una caboteta. Agulla de picar.
5. f. Barreta recta o encorbada, generalment metàl·lica, adornada o no, que té principalment o secundàriament la missió de subjectar tela o cabells. Agulla de corbata.
6. f. Agulla d’estendre. [Pinça de fusta o de plàstic que té els dos braços units per un moll metàl·lic i que permet subjectar la roba quan s’estén].
[…]
44. buscar una agulla en un paller loc. verb. Voler aconseguir una cosa molt difícil, perdre el temps.
45. fer passar per un cos d’agulla (o pel cos d’una agulla) (a algú) loc. verb. Portar-lo estret de menjar o de diners, restringir la seua facultat d’obrar, fer-li fer coses tant si vol com si no vol.
46. ficar-se per un cos d’agulla loc. verb. Ser molt llest.
48. no cabre ni una agulla (en algun lloc) loc. verb. Estar totalment ple.
49. posar agulles a la màrfega loc. verb. Entrebancar, posar dificultats.
50.posar fil a l’agullaloc. verb. Iniciar una actuació, començar una obra.
Etimologia:
La paraula agulla prové del llatí vulgar acūcŭla, diminutiu de acus, que ja s’utilitzava amb el significat de ‘agulla’. Està relacionada amb acūtus, ‘agut’, que ha donat lloc a moltes altres paraules que compartixen com a característica comuna el fet de tindre una forma punxeguda. Eixe és el cas, per exemple, del mot agulló, amb què es designa l‘òrgan retràctil en forma de punxa que tenen alguns insectes. Esta mateixa arrel també s’ha usat per a formar paraules com agulletes, que, d’una manera figurada, fa referència a un dolor muscular que s’associa sinestèsicament a la punxada d’una agulla.
Primera documentació: segle XIV.
Citacions:
«Quan ell fo crucificat, en lo seu cors no havie spay de una punta de agulla que tot no fos en dolor.» (Sant Vicent Ferrer: Sermons, 1410)
«No pot l’agulla / cosir, qu·és roma!» (Jaume Roig: Spill (o Llibre de les dones), 1460)
«Aquella mà estava en una posició poc natural, que a Regina li féu recordar Cento el del Carret, aquell home eternament assegut en una cadira de rodes, aparcat en un cantó prop de l’escola esperant que les dones li comprassen els bitllets de la sort que duia penjats de la camisa amb una agulla d’estendre la roba.» (Raquel Ricart: Les ratlles de la vida, 2010)
Castellà: aguja.
Anglés: needle.
Francés: aiguille.
Italià: ago.
Portugués: agulha.
