CASTELLANO | ENGLISH

aflicció

[11/07/2017]

La paraula aflicció deriva de la forma llatina afflictio, que significa ‘patiment’. Està formada a partir de la combinació del prefix ad-, que indica direcció, i el nom flictus, que significa ‘colp’. Inicialment, es documenten alguns usos de la paraula aflicció en què encara es conserva el significat originari, amb referència a colps propinats al propi cos en senyal de penitència; però el seu ús s’ha especialitzat des de ben antic per a referir-se a l’estat de congoixa produït per algun fet que causa una profunda pena.

La paraula aflicció ha estat molt vinculada a la cultura religiosa. En la Bíblia, de fet, apareix usada recurrentment fent referència a un sentiment de dolor produït per les injustícies o les desgràcies, davant de les quals s’invoca Déu esperant la seua intercessió per a ser alliberats de l’opressió que causa la pena: «És que el Senyor havia vist l’aflicció d’Israel, gran i amarga: ningú, ni infant ni adult, no era capaç d’ajudar-los» (2Re 14, 26).

Més informació…