[01/04/2023]
«En abril, cada gota val per mil», resa una dita popular. Amb este refrany, com en tants altres de la nostra paremiologia, es posa de manifest la importància dels factors climàtics en el decurs de la vida tradicional, sustentada en gran part en les faenes agrícoles. La pluja en general és font de vida, i en el mes d’abril en particular, quan la vida vegetal està emergint de la terra, cada gota és crucial. És la diferència entre l’abundància i la penúria.
La majoria dels noms dels mesos apel·len als déus perquè, d’eixa manera, dedicant-los celebracions i festivitats, foren propicis als desitjos dels pobres mortals. El nom de abril prové del llatí aprīlis, format per derivació de aphrós, veu que en grec antic significava ‘bromera’, i que donà lloc al nom de Afrodita, deessa de l’amor i de la bellesa. Esta relació entre la bromera i Afrodita prové de la creença que esta divinitat havia nascut de la bromera del mar, quan Cronos, en un acte de rebel·lió contra son pare, Urà, déu del cel, li tallà els genitals i els llançà al mar.
Més enllà de les històries mitològiques, que ens proporcionen una explicació fantàstica dels fenòmens naturals, abril és la representació de l’esclat de la vida. Les fulles broten i les passions es desfermen. Encara que tinguen la temptació de pensar per les explicacions precedents que Afrodita ens protegix durant el mes d’abril, els excessos continuen sent excessos. Així que facen bondat!