L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va tancar, durant el primer trimestre del 2024, les actuacions relacionades amb els Escriptors de l’Any 2023. Les activitats proposades tenien com a finalitat recordar i difondre el paper destacat dels escriptors, intel·lectuals i artistes valencians que hagueren d’emprendre el camí de l’exili durant la dictadura de Francisco Franco.
Així, la Facultat de Magisteri de la Universitat de València va acollir, el 2 de febrer, la jornada «L’exili valencià: història i literatura». L’objectiu principal de la trobada era retre homenatge als escriptors i creadors valencians exiliats al llarg de la nostra història, a més d’explorar un ventall d’aproximacions didàctiques a les seues obres per tal d’apropar-les als joves. Josep Palomero va obrir la sessió de conferències amb «Els escriptors valencians de l’exili». Seguidament, va ser el torn de l’escriptor Pasqual Mas, amb la xarrada «L’escriptura valenciana de l’exili i el seu estudi a l’aula». El professor Mas és l’autor de L’últim exili valencià, una guia didàctica per a Batxillerat publicada per l’AVL.
Després d’una pausa, va intervindre l’escriptora i investigadora especialitzada en la recuperació del llegat cultural i històric de les dones Cristina Escrivà, que va parlar sobre «Les dones de la República: silencis i exilis». A continuació, hi hagué temps per a reflexionar sobre l’art dels exiliats amb la proposta «Geografies artístiques de l’exili valencià», de la doctora en Història de l’Art Irene Ballester. El professor de la Universitat de València Iván Carbonell va tancar la sessió del matí amb la conferència «El Stanbrook en la ficció i el cinema».
Durant la vesprada tingué lloc la intervenció de l’acadèmic Ramon Ferrer amb la xarrada «Els moriscos valencians: expulsió i exili». Després es va dur a terme el diàleg «El còmic explica l’exili», entre Francisco Collado i Josep V. Garcia, membres del projecte euroregional «Memòria i patrimoni de l’exili a l’Euroregió». Cal recordar que l’AVL va editar el 2023 el tebeo La cançó del bedoll. Una família en l’exili. Finalment, l’economista i assagista Gustau Muñoz va compartir amb els assistents una aproximació a la figura d’Emili Gómez Nadal, «un exemple de resistència», segons indicava en el títol de la seua conferència. La jornada va cloure amb el recital «Cançons d’exili i memòria» del cantautor Pau Alabajos.
Publicacions de l’exili
Així mateix, l’AVL va presentar les tres publicacions relacionades amb els escriptors homenatjats el 2023. Es tracta del facsímil del poemari Miratge, d’Angelí Castanyer, la reedició d’El País Valencià i els altres, d’Emili Gómez Nadal, a cura de Francesc Pérez Moragón, i la miscel·lània La pàtria llunyana. L’acte va tindre lloc el dimarts 13 de febrer, a les 19 hores, en la sala Seminari del Centre Cultural La Nau, a València. En la presentació van participar la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, el president de la Comissió dels Escriptors de l’Any 2023, Josep Palomero, i el curador d’El País Valencià i els altres, Francesc Pérez Moragón. Van assistir a la presentació molts dels autors que han col·laborat en la miscel·lània –en són més de quaranta–, i els nets d’Angelí Castanyer.
Un viatge per una cinquantena de municipis
D’altra banda, l’exposició itinerant dedicada als Escriptors de l’Any 2023, els escriptors valencians de l’exili, ha recorregut una cinquantena de municipis de la Comunitat Valenciana. El viatge d’esta mostra, coordinada per Josep Palomero i dissenyada per l’estudi Espirelius, va començar a Alzira el 20 d’octubre del 2023, i va acabar l’1 de març del 2024, en l’Ajuntament d’Altea. Durant este temps, l’exposició ha passat per trenta-cinc consistoris, tretze biblioteques, quinze centres educatius i quatre espais culturals. La de València ha sigut la província on més interés ha despertat la mostra, amb trenta punts de visita, seguida per la d’Alacant amb setze localitzacions i Castelló, on s’ha exhibit en huit ocasions.
L’exposició itinerant «Escriptors valencians de l’exili» està formada per dotze panells que expliquen la tragèdia que va afectar els milers i milers de ciutadans que van haver d’abandonar el país en busca d’asil per por de la repressió subsegüent al desenllaç de la Guerra Civil de 1936-1939. Instal·lats en diferents països d’acollida, molts dels valencians exiliats van poder participar en diverses iniciatives de caràcter associatiu que els van permetre mantindre vius els lligams emotius i culturals que els unien a la seua pàtria enyorada. Els visitants han pogut descobrir el significat de la paraula «exili», les geografies de l’exili valencià, la Casa Regional de Mèxic, les revistes en què van escriure els exiliats, els escriptors valencians exiliats a França, a Mèxic i a altres països d’Amèrica, els artistes exiliats i que van tindre un ressò internacional i, per últim, la llarga successió d’exilis de la història dels valencians.
