L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va celebrar la jornada «A la mesura de les teues coses», dedicada a la poetessa Teresa Pascual (Gandia, 1952), el passat 30 de novembre en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. En la trobada van participar editors, poetes, crítics i estudiosos que fa anys que seguixen l’evolució poètica de l’autora. Tots ells van reflexionar sobre quatre aspectes fonamentals de l’obra de Pascual. En primer lloc, l’entesa entre la filosofia i la poesia com a vasos comunicants. Després, la predisposició de la mirada: com ha anat configurant un univers personal, íntim, i una mirada universal. En tercer lloc, el llenguatge: l’ús del lèxic familiar. I, finalment, les influències, que beuen d’autores com ara Maria-Mercé Marçal i Ingeborg Bachman.
El poeta Jordi Llavina va obrir la sessió de conferències amb «La filosofia lírica de Teresa Pascual». Durant la seua exposició, Llavina va qualificar d’«ambiciosa i transcendental» l’obra de la poetessa homenatjada. Per a Llavina, l’obra de Pascual limita sempre amb el pensament, que es nodrix de les grans qüestions que la filosofia ens ha plantejat des de la daurada època grega: la irrevocabilitat del temps, la peremptorietat del desig, la inesquivable vivència de la por, la indubtable realitat de la mort, la pròpia contingència i els límits del llenguatge. «La seua és una poesia concebuda des d’una profunda reflexió, basada en la contemplació rigorosa. El vers de Pascual ens ensenya a aprendre de la llum com anar a les fosques», va insistir.
Seguidament, l’editor, traductor i poeta Jordi Cornudella, amb la xarrada «El món i el lloc exacte (Una relectura de l’obra de Teresa Pascual)», va subratllar que l’escriptura de Teresa Pascual aconseguix fixar la poesia i els lectors en el món i en el lloc exactes que li toquen a cadascú en l’experiència de la vida, que «és un lloc molt menut». «Pascual escriu una poesia molt fonda, que planteja coses molt serioses, que fa pensar i passar bones estones. I ho fa des dels antípodes de la grandiloqüència, amb discreció i senzillesa», va argumentar.
La memòria com a fil conductor
Abans de la pausa, va intervindre la professora Antònia Cabanilles, que va parlar sobre «La falta i les memòries». En relació amb la memòria, va establir tres etapes diferents en l’obra de la poetessa. La primera, que comprén els llibres Flexo, Les hores i Arena on, segons Cabanilles, hi ha «una crítica devastadora de la memòria». En la segona, que inclou Curriculum vitae, El temps en ordre i Rebel·lió de la sal, l’escriptora presenta un treball de memorització, que no és únicament retrospectiu, sinó que també suposa «una memòria crítica que lluita contra un silenci i que ha limitat la vida», va expressar la professora universitària. Amb Herències, escrit conjuntament amb l’acadèmica Àngels Gregori, comença l’última etapa, en què trobem València Nord, Vertical i Tot passa baix. En este període, la memòria crítica va minvant a favor de la memòria retrospectiva «envoltada per la boira de la melancolia».
La sessió del matí es va tancar amb el diàleg «Guarda’m el lloc», entre Teresa Pascual i Àngels Gregori. L’acadèmica va explicar que Pascual ha creat una obra «sòlida, constant i sense estridències», que l’ha convertida en una de les veus més inconfusibles i singulars del paisatge poètic valencià. Durant la conversa, la poetessa va assegurar que la mètrica és «la barana que em protegix i que em dona seguretat a l’hora d’escriure. El còmput sil·làbic és un lloc segur on està el vers». A més, Teresa Pascual va aprofundir en les raons per les quals la memòria és una constant en les seues composicions. «Considere que faig un poc de justícia fent-me càrrec d’eixa memòria. És com un manament: fes memòria de mi perquè algun dia serà memòria de ningú. Per a mi l’escriptura és una oportunitat de fer justícia», va reblar. Així mateix, va insistir en la necessitat de parlar del lloc. «El lloc no hauria de ser un complement circumstancial, sinó un complement essencial per a parlar de qualsevol cosa», va expressar.
Recital
Durant la vesprada va tindre lloc la conversa «Rebel·lió de la sal», amb Vinyet Panyella i la presidenta de la Secció de Documentació i Literatura de l’AVL, M. Àngels Francés. Totes dos van destacar la importància dels conceptes i del llenguatge en els poemaris de Pascual. «Des del punt de vista del llenguatge poètic, m’agrada dir que és una poesia que no té paisatge, com també és una poesia que no té títols. És una poesia feta de pensament, d’arena i de sal, i, entremig, hi ha el costum», va resumir Panyella. A més, va valorar la poesia de la poetessa de Gandia per a la «imprescindible reconeixença del país, les persones i, sobretot, les dones. La poesia de Teresa encara és una obra oberta pel que hi ha hagut i el que ha d’haver-hi», va cloure.
La jornada va finalitzar amb la taula redona «A la mesura de les teues coses», amb la participació dels poetes Marc Granell, Lluïsa Julià, Susanna Lliberós, Gràcia Jiménez i Àngels Gregori. La cloenda es va convertir en un recital improvisat amb la lectura d’alguns dels poemes més coneguts de Teresa Pascual.
