L’acadèmic Jordi Colomina ha enllestit el primer dels quatre volums de l’Atles lingüístic valencià, l’obra que mostrarà la variació fonètica i lèxica del territori valencià. L’any 2017, l’AVL va encarregar a Colomina la continuïtat dels treballs iniciats per ell mateix en els anys noranta per a completar l’Atles lingüístic de la Comunitat Valenciana, tant de la zona valencianoparlant com de la castellanoparlant. Es tracta d’un projecte fonamental per als estudis de dialectologia i que consisteix en un recull de mapes que reproduïxen sobre el territori la variació fonètica i lèxica d’un conjunt de paraules seleccionades prèviament.
Durant estos anys, l’acadèmic, acompanyat per un equip d’especialistes, ha continuat el treball de camp que va començar l’any 1993 i ha completat la transcripció de les enquestes –amb un qüestionari de 1.300 preguntes que més tard es van reduir a 640– realitzades en 109 localitats valencianoparlants i en 47 de castellanoparlants. «Vaig pensar que, per motius pràctics, calia publicar, en primer lloc, els resultats de les enquestes reduïdes, i que no ens podíem conformar a publicar els mapes i prou, com fan la majoria dels atles. Per això, vaig pensar que, per als interessats en els parlars populars, seria bo acompanyar les representacions cartogràfiques amb comentaris explicatius de les solucions trobades, com fa Joan Veny en el Petit atles lingüístic del domini català», explica Colomina. A partir d’esta disposició, l’Acadèmia publicarà l’Atles en quatre volums, cadascun dels quals està dedicat a unes 150 preguntes del qüestionari reduït.
«Dacsa i panís»
Este primer volum, dedicat a l’agricultura, el món rural, la meteorologia i la fitonímia domèstica, arreplega i estudia més de dos mil paraules, entre formes principals i variants formals. D’estes paraules, n’hi ha 571 que apareixen en el Diccionari normatiu valencià i 321 en el Diccionario de la lengua española.
Com a mostra del que ofereix este primer volum, Colomina remet als mapes corresponents a la pregunta 143 de l’enquesta: «quin nom donen ací a la planta herbàcia anual (Zea mays), de tija o canya dreta i amb nucs, acabada en plomall, fulles grans lanceolades d’un verd intents i fruit en panolla?».
Així, en el primer mapa es presenten cartografiades en transcripció fonètica les respostes obtingudes en cadascuna de les cent cinquanta-sis localitats. El segon mapa permet, mitjançant l’ús de símbols i colors, comprovar la distribució geogràfica de les cinc solucions trobades: dacsa/adaza, panís/panizo, panoja, canaria i maíz. Pel que fa al comentari que acompanya les cartografies, dona notícia de l’origen etimològic, l’extensió geogràfica, la primera datació i la motivació semàntica de les diverses solucions arreplegades. A més, en les notes a peu de pàgina es donen informacions més especialitzades sobre els altres atles que han estudiat eixes paraules, s’explica alguna variant singular i es reproduïxen exemples literaris.
I és que, com assegura l’autor de l’obra, «els atles són ferramentes de primer orde per a conéixer la realitat d’una llengua, i el nostre, pensat i elaborat expressament per al valencià, oferix dades valuoses sobre la nostra, que seran ben útils per als estudiosos i els amants de l’idioma».
