El catedràtic jubilat de lingüística general Juan Carlos Moreno Cabrera va fer una compareixença en la sessió plenària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el passat 23 de febrer, en la qual va explicar les seues aportacions al concepte d’igualtat de les llengües i a l’estudi de la relació entre actituds lingüístiques i ideologies, sobretot pel que fa al nacionalisme lingüístic espanyol i les seues conseqüències en la destrucció de la diversitat lingüística.
Juan Carlos Moreno Cabrera és nascut a Madrid i ha sigut catedràtic en la Universitat Autònoma d’esta ciutat. És autor de més d’una trentena de llibres i de centenars d’articles en revistes i llibres col·lectius. Una gran part de la seua investigació es referix a l’anàlisi dels problemes de tipologia sintàctica i semàntica, i la classificació, situació, expansió i causa de la desaparició de les llengües.
L’expert va explicar el concepte de bilingüisme hegemònic, que ha tingut com a base les aportacions del sociolingüista valencià Rafael Ninyoles. El definix com un tipus de bilingüisme social en el qual una llengua se superposa sobre una llengua autòctona: «La llengua sobrevinguda està associada a una sèrie de poders polítics, econòmics, culturals i administratius que no només justifiquen l’establiment forçós d’un bilingüisme generalitzat en les comunitats amb la llengua pròpia, sinó que la fan avantatjosa i fins i tot necessària i, a més, la doten d’un prestigi i d’un atractiu que estimula el bilingüisme de forma voluntària i inclús entusiasta».
Les ideologies diglòssiques són, segons opina l’expert, «estrictament conservadores i intenten perpetuar l’statu quo ignorant o negant categòricament la disjuntiva real: el dilema entre la substitució lingüística o la normalització». En definitiva, «el bilingüisme hegemònic exigix un coneixement i un ús correcte de la llengua dominant i és perfectament compatible amb un coneixement i un ús deficient i limitat de les llengües dominades», «provoca que l’ús limitat o defectuós de la llengua dominant es veja com una greu deficiència, alhora que es considere perfectament admissible i raonable el coneixement i ús limitat o defectuós de les llengües dominades».
És així com esta situació de desigualtat contribuïx a la destrucció lingüística, crea situacions d’opressió cultural i genera desigualtats mentre lesiona els drets lingüístics de les comunitats que la patixen.
Com a resum de les conseqüències del bilingüisme hegemònic, el catedràtic Moreno Cabrera va destacar:
– Produïx i promou una actitud que minusvalora les llengües autòctones, la qual cosa redunda en la restricció progressiva del seu ús i coneixement.
– Contribuïx de manera notable a la destrucció de la diversitat lingüística i, per tant, de bona part del patrimoni cultural de la humanitat.
– Crea situacions d’opressió cultural que poden provocar reaccions de resistència.
– La resistència contra esta imposició és considerada per la comunitat de la llengua dominant com un moviment retrògrad, particularista, autoritari i impositiu.
Moreno Cabrera va emfatitzar que les «llengües vernacles», nom que als partidaris d’imposar el monolingüisme els agrada atribuir al valencià, l’èuscar o el gallec, no són més ni menys vernacles que el castellà o espanyol, que també ho és. «El nacionalisme espanyol, el dominant, és insaciable», va afegir.
El lingüista va acabar la intervenció recordant que en les Corts espanyoles està estancada una proposició no de llei, presentada en març de 2023, en què es reconeix la realitat plurilingüe i la igualtat lingüística i que pretén posar fi a la «imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal». També va expressar el desig d’un plurilingüisme harmònic, en paraules de l’escriptor Umberto Eco en el seu llibre La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea:
«Una Europa de poliglotes no és un Europa de persones que parlen amb facilitat moltes llengües, sinó, en el millor dels casos, de persones que puguen trobar-se parlant cadascú la seua pròpia llengua i entenent la de l’altre, que no sabran parlar de manera fluïda, però que, en entendre-la, encara que siga amb dificultats, entendrien el geni, l’univers cultural que cadascú expressa quan parla la llengua dels seua avantpassats i de la seua pròpia tradició».
