Els diccionaris són obres vives. Han de ser-ho necessàriament per a complir correctament la seua funció social. Fonamentalment perquè el contingut dels diccionaris ha de discórrer paral·lelament a la llengua que utilitzen els parlants. Algunes de les innovacions lèxiques que creen els parlants perduren en el temps; altres, en canvi, tenen una vida efímera. Decidir què s’incorpora al diccionari o què en queda fora no sempre és fàcil. Les llengües tenen uns contorns volàtils. Al llarg del temps es van eixamplant o contraient, depenent de la vitalitat de cada llengua, i sobretot de les necessitats dels parlants. Cada individu, al cap i a la fi, adapta el codi lingüístic a les seues necessitats específiques i preferències personals, i el transforma —no sempre conscientment— en cada acte de parla. Però, transcendint esta dimensió individual, el llenguatge és també un fet social, que adquirix plenament el seu valor com a instrument de comunicació en la mesura que és compartit pels membres d’una comunitat lingüística. Parlem per a comunicar-nos amb els altres. I els diccionaris, lògicament, intenten recopilar el lèxic compartit utilitzat al llarg del temps, deixant constància no sols del que s’ha dit, sinó també oferint noves veus o expressions que permeten referir-se als nous objectes o conceptes que es van gestant en cada moment. Sovint són simples temptejos. Les paraules es consoliden amb l’ús. Els nous termes sovint estan associats a la investigació científica, als nous articles que el mercat posa a l’abast dels consumidors, als argots específics de cada grup social…
I també, és clar, a la interacció amb altres llengües. Vivim en un món global intercomunicat, on res ens és alié. I, per això, fruit d’esta globalització, una de les últimes novetats del Diccionari Normatiu Valencià és la paraula amazic. Es tracta d’una nova denominació que assimila els diversos sentits que abans tenia el mot berber. Així és com vol ser conegut i reconegut este grup ètnic en tot el món.
Altres vegades la renovació del diccionari és parcial. No són paraules noves sinó nous sentits que es van acumulant a paraules de vella nissaga. Els nous significats els insuflen vitalitat. Fan que la carcassa lèxica s’adapte als nous temps. Així ha passat, per exemple, amb encontre, una paraula tradicional valenciana que ja està documentada en el segle XIV, a la qual ara se li ha afegit el significat de ‘enfrontament entre dos equips o jugadors d’acord amb el reglament d’un esport determinat per a establir quin dels dos és el guanyador’; o orellera, que abans s’usava bàsicament per a referir-se a la ‘peça d’una gorra o d’un casc que cobrix les orelles’, però ara també ha passat a usar-se per a designar un ’aparell intercomunicador constituït per un auricular molt menut que es col·loca dins de l’orella i per un receptor generalment sense cable, que usen periodistes, esportistes i altres professionals com a sistema de comunicació’ (i que, per influència del castellà, sovint se li diu pinganillo).
A vegades les innovacions lèxiques són més subtils. Es limiten a un canvi de la categoria gramatical. Això és el que ha passat, per exemple, amb gurmet, un mot d’origen francés que abans estava en el diccionari per a referir-se només a la ‘persona que sap distingir i apreciar la bona cuina i els bons vins’; però ara, a més, ha passat a usar-se també amb valor adjectival per a qualificar un menjar, un plat o un menú que, per la seua excel·lència, es considera propi d’un gurmet.
Les locucions són combinacions de paraules amb una estructura fixa que tenen un significat que transcendix el resultat que es podria inferir de la suma del sentit específic de cada una de les veus que la conformen. Així, en l’últim trimestre s’han incorporat al DNV algunes expressions com ara sense més ni més, primer que res, efecte hivernacle o en vies de.
I estes no són, ni de bon tros, les úniques novetats del Diccionari Normatiu Valencià. Si voleu ampliar la informació, ací teniu un document on podreu trobar totes les actualitzacions del DNV des de l’any 2017.
