Llicenciat en Filologia Catalana (1979) per la Universitat de Barcelona i doctor en Filosofia i Lletres (1985) per la Universitat d’Alacant, on és catedràtic de Filologia Catalana des del 1999. Ha exercit anteriorment en la mateixa especialitat a les universitats de Barcelona (amb seu a Tarragona, 1984) i a la de les Illes Balears (1988-1999). És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de 1999 i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2002. 

Les seues línies principals de recerca són la sociolingüística, amb llibres com La interferència lingüística al sud valencià  (1989), Variabilitat i prestigi en el català de Valls i l’Alt Camp (1993), Alacant: la llengua interrompuda (1996), Els alacantins catalanoparlants: una generació interrompuda (2000) o La transmissió familiar del valencià (2011), i la història social de la llengua, amb publicacions com Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’edat moderna (1986), Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer (Vinalopó Mitjà) (2006), “Els primers 80 anys de repressió lingüística institucionalitzada al Regne de València (1707-1787)” (2012), “Història social de la llengua: dels orígens als primers intents de normativització del català (segles IX-XV)” (2013) o “Aproximació a la cronologia de la introducció del francès com a llengua vernacla a la Catalunya del Nord (segles XIX-XX)” (2014). També s’ha dedicat a l’estudi de la norma i l’estàndard amb treballs com “La normativa fonètica del gramàtic Enric Valor” (1996), Normalització i estandardització (2006), “Normativa lingüística i estatus del valencià” (2011) o “Possibilitats i límits de la normativa ortogràfica” (2016).