Acadèmics
Mira i González, Eduard
1945, València (l’Horta)
Fou elegit acadèmic per les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2011.
Nomenament: Decret 9/2011, de 15 de juliol, del president de la Generalitat (DOCV de 18.07.2011).
Presa de possessió: 9 de setembre del 2011.
Va cessar com a membre de l’AVL, com a conseqüència del procés de renovació d’acadèmics, el 16 de juny del 2021.
Activitat professional, acadèmica, cultural i literària
Nascut a València l’any 1945, viu a Xàbia. Batxillerat a
València (PP Jesuïtes) i a Califòrnia (Napa Senior High School). Estudis universitaris a València (Universitat
de València), Anglaterra (Universitat de Durham), París (Universitat de París Nanterre) i, com a becari Fulbright, als Estats Units (Bowling Green
Universitat d’Ohio). Entre 1971 i la dècada dels noranta del segle xx feu nombrosos treballs
sobre la preservació, recuperació i millora ambiental dels centres històrics costaners
i sobre sociologia del turisme.
És doctor en Geografia i Historia, i fou professor en el
Departament de Sociologia de la Universitat d’Alacant. Ha sigut, així mateix, professor
visitant en el Col·legi d’Europa (Bruges) i en el Fitzwilliam College (Universitat
de Cambridge), i investigador
convidat en el Gonville and Caius
College (Universitat de Cambridge) i en el King’s College (Universitat
de Londres).
Ha sigut membre del Col·legi d’Experts en Patrimoni del Consell
d’Europa i, en esta funció, dugué a terme missions d’assessorament a ciutats històriques
de l’Europa central i de l’est. Ha exercit també com a director dels instituts Cervantes
de Nàpols i de Brussel·les, i com a comissari d’exposicions centrades, sobretot,
en el segle xv: els
Borja, Jaume I, Ausiàs March, Joanot Martorell, Alfons el Magnànim…
Ha publicat extensament —en valencià, castellà i anglés—
sobre temes de sociologia urbana, de la cultura i de l’art, i sobre arquitectura,
geopolítica europea i identitat, i ha treballat com a guionista, en valencià, de
sèries documentals de televisió sobre art i arquitectura. Fou coautor, amb Damià
Mollà, de l’assaig De impura
natione, amb el qual obtingué el Premi Joan Fuster l’any 1986.
En el terreny estrictament literari, ha publicat un assaig
literari: Una terra allà al ponent (València, Tres i Quatre, 1986), dos llibres
de narracions curtes: Primer libro
de las crónicas perdidas (Víctor Orenga Editor,
València, 1983) i Crónicas perdidas (Brussel·les, Excritos, 2003)
i tres novel·les: Salta Lenin el Atlas (Prometeo, València,
1986), Les tribulacions d’un espia vell (Barcelona, Destino, 2006) i Escacs
de mort, obra guanyadora de l’edició del 2009 del Premi de Narrativa València,
de la Institució Alfons el Magnànim (València, Bromera, 2010).
Va participar com a ponent en el congrés Dones i Literatura
entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, organitzat per la Institució Alfons el Magnànim.
En accedir a la condició d’acadèmic, tenia en premsa un assaig
i estava enllestint un llibre de viatges i una novel·la ambientada en el primer
quart del segle XVIII. Ha rebut la Gran Creu de Jaume I i diverses distincions
espanyoles, italianes i belgues.
