Meseguer Pallarés, Lluís Bartomeu

Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció Filologia Hispànica) per la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctor en Filologia per la Universitat de València, amb una tesi sobre el poeta castellonenc Bernat Artola i el seu marc cultural, que fou Premi Extraordinari de Doctorat (1990). Actualment, és catedràtic de Literatura en la Universitat Jaume I. 
Professor de Llengua i Literatura Espanyoles en instituts d’ensenyament mitjà (1978-1984). Professor en les universitats de València i Jaume I (1984-2002). En la Universitat Jaume I ha participat des del principi en diverses activitats institucionals i de representació, amb càrrecs com el de director de Publicacions, i amb iniciatives vinculades a institucions com l’Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives o la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes.

Com a investigador, ha participat en congressos internacionals de l’especialitat, entre altres llocs, en les universitats de Barcelona, Toulouse, Frankfurt, Venècia, Berkeley, Cagliari, Salamanca, Granada, Sant Petersburg, Freiburg… Ha realitzat estades i visites d’investigació a la Universitat Lomonossov-MGU de Moscou, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. Ha coordinat cinc projectes d’investigació i ha participat en uns altres quatre projectes. Ha impartit cursos especialitzats i de postgrau: els més recents en la Universidad Nacional de San Juan (Argentina), i en la Universidad de Oriente (Santiago de Cuba). Ha dirigit tres tesis de doctorat ja presentades, i actualment en dirigix quatre, sobre temes lingüístics i literaris. Ha coordinat un grup investigador dins de la Universitat Jaume I, sobre Teoria i crítica dels discursos creatius, i pertany a dos xàrcies temàtiques interuniversitàries.

Ha preparat l’edició, entre altres texts, de les Obres completes del poeta Bernat Artola Tomàs (1983), de la novel·la Tombatossals de Josep Pascual Tirado (1988) i de les obres literàries de Diego Perona (2003). Ha publicat seixanta-quatre articles de recerca, uns quatre-cents articles de premsa, i els següents llibres:

Les veus del vent (1983, poesia);

La crítica referencial (1991, teoria i crítica);

Bernat Artola: la terra i les passions (1993, crítica);

Vesprades de Moscou (1995, assaig i narrativa);

L’optimista (1997, assaig i narrativa);

Literatura oberta (1997, teoria i crítica);

Tardor a Llaregubb (1999, poesia, amb Antoni Albalat), i

Castelló literari (2003, història i crítica).

Ha fet adaptacions de texts dramàtics de Bertold Brecht, Alfred Jarry, Slawomir Mrozek, Witold Gombrowicz, i Dario Fo, i ha col·laborat amb els grups de teatre Espiral i Universal Còmics.

Entre les activitats professionals i culturals realitzades fins ara, es poden citar: renovació pedagògica, recollida de literatura popular, conferències, col·laboracions en premsa i ràdio, dramatúrgia, guionatge, activitats musicals i teatrals, direcció i edició de publicacions d’institucions públiques i privades, jurat de premis i convocatòries literàries, i organització de congressos i activitats científiques. Ha obtingut diversos premis literaris i reconeixements d’institucions amb les quals ha col·laborat, com l’Asociación de Editoriales Universitarias Españolas. És membre, entre altres institucions, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes, de la Sociedad General de Autores de España, de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la North American Catalan Society i de l’Associazione Italiana di Studi Catalani.