Mestre de primària (especialitat Filologia Anglesa, 1984), Llicenciat en Filologia Catalana (1986), màster en Toponímia per la Universitat de València (1992), Doctor en Filologia Catalana (1997), és actualment professor titular (acreditat a catedràtic) de la Universitat d’Alacant.

És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del qual ha fet també de secretari. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica, 2005). Ha actuat com a especialista de les Proves d’Accés a la Universitat de la Universitat d’Alacant per l’assignatura de Valencià: llengua i literatura (1993-2016).

Les línies de recerca per les qual s’interessa són:

1.       Semàntica diacrònica, canvi lexicosemàntic, contacte de llengües, semàntica cognitiva i pragmàtica diacrònica.

2.       Lexicografia històrica. Lexicografia i estandardització.

3.       Sintaxi diacrònica.

4.       Terminologia i neologia.

5.       Toponímia.

6.       Lingüística de corpus.

7.       Ensenyament de la llengua en primària, secundària i batxillerat.

Dins les línies de recerca esmentades, ha dirigit 4 tesis doctorals i es troben en curs de realització 7 tesis més sota la seua direcció. Ha impartit assignatures com ara Semàntica i lexicologia, Sintaxi, Fonètica i fonologia, Gramàtica històrica,  o Terminologia i llenguatges d’especialitat. Ha participat en cursos de doctorat i màsters universitaris.

A hores d’ara, du a terme els projectes de recerca següents:

1.       Continuació de la Gramàtica del Català Modern(1601-1834) (investigador principal; MINECO/FEDER, FFI2015-69694-P);

2.       Gramàtica del català antic (codirigit amb Manuel Pérez-Saldanya, Universitat de València);

3.       Xarxa NEOXOC (xarxa d’estudi de la neologia; Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, Universitat d’Alacant, Universitat de les Illes Balears, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Perpinyà, Govern d’Andorra). S’ocupa de dirigir el node de la Universitat d’Alacant que despulla la neologia en la premsa valenciana.

Ha publicat:

a.       Llibres com ara:

1.       El valencià del segle XIX. Estudi lingüístic del “Diccionario Valenciano” de Josep Pla i Costa (2000),

2.       Per a una gramàtica del català antic (amb Manuel Pérez-Saldanya, 2009),

3.       L’anomenat “lo neutre”. L’expressió de l’abstracció en català. Una aproximació diacrònica (2010),

4.       El valencià del segle XIX. El lèxic: l’aportació del «Diccionario valenciano» de Josep Pla i Costa (2012);

b.      Articles com ara:

1.       “El sufix -arie al País Valencià” (1995),

2.       “Cap a una teoria lingüística de la toponímia des de l’òptica de la lingüística cognitiva” (amb M.A. Cano, 1998),

3.       “La proximitat lèxica entre el català i l’aragonés a propòsit de bard, brull, caragina i xafardejar” (1999),

4.       “Sobre una construcció sintàctica catalana una mica controvertida: `ser + de + infinitiu´. E si de dos mals lo menor és de elegir, qual serà l’altre, si la mort per menor elegexes (Joan Roís de Corella)” (1999),

5.       “ Dues petites aportacions al lèxic de la ramaderia” (1999),

6.       “Una familia lèxica conflictiva?: saga, +sagar, assagar (?) i assagador o assegador” (2000),

7.       “L’aportació del Josep Antoni Cavanilles a la terminologia botànica catalana. Un avanç” (2000),

8.       “El canvi Lèxic en català (s. XVI-XX). Una aproximació des de la lexicologia diacrònica cognitiva (I). Les novetats i la llengua catalana” (2000),

9.       “Els noms dels llocs i l’estudi del lèxic, a propòsit de atzavara, farigola i bruc” (2000),

10.   “L’expressió de les emocions i la creativitat lèxica: estimar  `amar´, entre l’eufemisme i la metàfora cultural” (2000),

11.   “Sobre una altra construcció sintàctica catalana força controvertida (I): `en + infinitiu´ temporal al País Valencià” (2000),

12.   “Sobre ataüllar, traüllar i traucar” (2002).

13.   “El valencià vehicle de la difusió del coneixement” (2002),

14.   “L’aragonès i el lèxic valencià. Una aproximació” (“2002),

15.   “Els llibres de privilegis reials valencians: una font per a l’estudi de la llengua” (2005),

16.   “La llengua antiga i els usos sintàctics contemporanis. L’expressió de la intensitat” (2005),

17.   “Lèxic i identitat: lexicografia i estandardització al País Valencià

18.   Guia d’usos lingüístics, II, Aspectes lèxics de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana” (amb M. Guardiola & H. Gonzàlvez & S. Montserrat, 2005),

19.   “La documentació llatina del Regne de València (s. XIII) font per a la història del lèxic català” (2006),

20.   “El migjorn valencià dins l’obra lingüística de Manuel Sanchis Guarner” (2006),

21.   “Notes lèxiques sobre el bell catalanesc del migjorn extrem del Regne de València a l’edat mitjana” (2007),

22.   “L’expressió de l’abstracció i estudi de les traduccions. Les Poesies d’Ausiàs Marc i la traducció espanyola de Baltasar de Romani” (2009),

23.   “El contacte del català amb la llengua dels aragonesos al s. XIII al País Valencià: influència sobre el lèxic” (2009),

24.   “La llengua de les Poesies d’Ausiàs Marc. Un tast de la sintaxi (I)” (amb S. Montserrat, 2009),

25.   “La importància de la neologia per a les llengües romàniques: el cas del català” (2010),

26.   “L’article definit masculí abstracte de les codes de les oracions comparatives de desigualtat en català antic” (2010),

27.   “Punxar i família, mossarabismes del català?” (2011),

28.   “Historia del lèxic i contacte de llengües. El català i l’aragonès al País Valencià a l’edat mitjana: un tast lèxic” (2012),

29.   “Monocentrism vs. pluricentrism in Catalan” (amb B. Montoya, 2012),

30.   “El canvi semàntic a propòsit de enze, enza. Estudi del lèxic d’Enric Valor” (2012),

31.   “La integració conceptual o blending i l’arc de Sant Martí. Vers una semàntica cognitiva diacrònica i cultural” (2012),

32.   “Aproximació a les novetats lèxiques i semàntiques del Curial e Güelfa” (2012),

33.   “Aproximació als aragonesismes del LLibre dels fets de Jaume I” (2012),

34.   “El verb estimar i l’amor hereós i Joan Roís de Corella. Un acostament segons la pragmàtica diacrònica” (2012),

35.   “Les paraules que encara no se n’han anat de Benimantell” (2013),

36.   “Subjectivació i interferència en l’evolució semàntica i en l’inici de la gramaticalització de jaquir (segles XI-XII)” (amb S. Montserrat, 2014),

37.   “Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de `taxar´ fins a `inferir´ i `imaginar´ i més enllà” (2015),

38.   “Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan” (2015),

39.   “L’émergence des futurs épistémiques romans. L’exemple du catalan médiéval du XIIIe siècle” (2016);

c.       Així mateix ha actuat com a autor o com a coordinador de diversos materials per a l’ensenyament de la llengua en primària, secundària i batxillerat.