Hauf i Valls, Albert-Guillem

Va estudiar Filologia Romànica en la Universitat de Barcelona, com a becari mallorquí de la Fundació Joan March, i enllestí com a tesina de llicenciatura una edició del text aragonés del Tractat d’Agricultura de Pal·ladi Rutili Emilià (1964). Obtingué el grau de doctor en Filologia Romànica per la mateixa universitat, amb una tesi doctoral sobre la Vita Christi de Francesc Eiximenis i la tradició de les Vitae Christi medievals (1976), dirigida pel Dr. Martí de Riquer i guardonada amb el Premi Nicolau d’Olwer 1977 de l’IEC. Del 1964 al 1987 va ensenyar en el Department of Hispanic Studies de la University of Wales (Cardiff/ Caerdydd), etapa que va iniciar com a Lector de Castellà i de Català (1964-1966), i va tancar com a catedràtic d’Estudis Hispànics, després d’ocupar, successivament, els càrrecs de Lecturer i de Senior Lecturer. Ultra exercir la docència en les matèries exigides pel perfil de la plaça (Lingüística, Filologia Hispànica i Literatura Hispànica Medieval), i tindre cura dels cursos d’Història Cultural, va introduir amb caràcter voluntari cursos de llengua i literatura catalanes (que prompte van obtindre estatus oficial), creant una excel·lent biblioteca especialitzada, i posant en marxa amb el suport del Computer Centre de la Universitat de Gal·les de la mateixa universitat un programa de prospecció automatitzada de textos medievals, iniciat amb unes Concordances de l’obra d’Ausiàs March, 1972, parcialment publicades en forma de lèxic de l’obra d’Ausiàs (1982). Des del 1987 ocupa una càtedra de Filologia Catalana en la Universitat de València, on, a partir del 1992, és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca subvencionats pel Ministeri espanyol i/o la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, centrats en l’estudi i edició dels clàssics del Segle d’Or valencià. Ha dirigit setze tesis doctorals i treballs d’investigació, impartit nombrosos cursos de doctorat sobre els temes als quals ha dedicat especial atenció en la seua recerca personal (Eiximenis, Antoni Canals, Martorell, Isabel de Villena, Ausiàs March, Jaume Roig, historiografia medieval, humanisme, relació entre art i literatura, etc.), i donat un notabilíssim impuls als estudis medievals, organitzant seminaris i conferències d’àmbit internacional sobre temes com l’Ambient Cultural a la València de la Segona Meitat del Segle XV, Tirant lo Blanc i els seus Traductors, Tirant lo Blanc, Jaume I, Ausiàs Marc, Lectures d’Ausiàs Marc, Joan Roís de Corella, La historiografia medieval, etc. (1990, 1991, 1992/2, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997/3, 1998, 1999, 2000, 2001), amb participació dels millors especialistes. També ha desplegat una intensa activitat acadèmica i cultural com a ponent invitat a congressos internacionals i nacionals, i com a professor de cursos de doctorat i d’estiu, o animador cultural , impartint nombroses conferències arreu del nostre àmbit lingüístic (Alacant, Alboraia, Alcoi, Algemesí, Barcelona, Benaguasil, Castelló, Dénia, Elx, Gandia, Girona, la Nucia, Lleida, Manacor, Maó, Morella, Nules, Ontinyent, Palma de Mallorca, Peníscola, Sagunt, Teulada, Tortosa, la Vall d’Uixó, Vic, però també Granada, Madrid, Santander, etc.).

A més dels articles periodístics i de divulgació, participació en programes de ràdio i de televisió i col·laboració amb Martí de Riquer i Mario Vargas Llosa en un CDR sobre el Tirant, és autor d’uns dos-cents treballs d’investigació, en bona part llistats en ELL, 4 (1998), 261-271. Destaquen els llibres: Speculum Humanae Salvationis, Estudios y comentarios de Teresa Pérez Higuera y Albert Hauf i Valls, Madrid, Edilán, 2000, 2 vols. ; La Vita Christi de Sor Isabel de Villena, Barcelona, Ed. 62, 1995; Speculum Animae, atribuït a Sor Isabel de Villena, Madrid, Edilán, 1993, 2 vols. ; D’Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval, Biblioteca Sanchis Guarner, 19, València-Barcelona, 1990 (Premi Serra d’Or de la Crítica, 1991); edició del Tirant lo Blanc, 2 vols., València, Generalitat Valenciana, 1992 i 1990; La Flor de les Istòries d’Orient, Barcelona, 1989 (Premi Massó i Torrent 1990 de l’IEC, al millor treball de tema medieval); Quarantena de Contemplació de Joan Eiximeno, Abadia de Montserrat, 1986; Contemplació de la Passió, Barcelona, 1983; Lo Crestià de Fra Francesc Eiximenis, Barcelona, Ed. 62, 1983; El Ars Praedicandi de Fr. Alfonso d’Alprao, Roma, 1979; a més dels estudis introductoris a José Pou, Visionarios, beguinos y fraticelos, Alicante, 1996, 9-112; i a Joan Fuster, Misògins i enamorat, Alzira, 1995, i 25 articles sobre historiografia medieval publicats en el Grundriss der Romanischen Literaturen des Mittlealters, XI/2, Heidelberg, 1993. Entre les seues traduccions de l’alemany, anglés i francés, destaca la versió castellana d’Arthur Terry, Catalan Literature: Literatura Catalana, Barcelona-Caracas. México, 1977 i 1983, dotada d’una bibliografia addicional.
Per a esta tasca ha gaudit de diverses beques institucionals, com ara: de la Fundació Joan March (1964-1965) per a preparar la tesi doctoral; de la Fundaçao Calouste Gulbenkian, per a seguir estudis de Filologia Portuguesa a la Universitat de Lisboa (1970); British Academy Award, 1982 (Ajuda de l’Acadèmia Britànica), etc.