Gil Albors, Joan Alfons

Joan Alfons Gil Albors va nàixer a la ciutat d’Alcoi l’any 1927. Des de molt menut residix a València, on va iniciar la seua activitat periodística i teatral. Com a periodista, ha sigut professional de la ràdio: començà com a redactor de l’emissora La Voz de Levante, i acabà ocupant les direccions regionals de Radiocadena i de Radiocolor a la Comunitat Valenciana.

Pel que fa al vessant teatral, la seua dedicació s’inicia en els ambients minoritaris de caràcter universitari (TEU), més tard en els teatres de cambra i assaig, fins a arribar al camp professional, amb 45 obres editades i estrenades tant en valencià com en castellà.

Va rescatar el teatre valencià del seu contingut localista per a aportar temes de contingut universal. Ha sigut considerat pels crítics i estudiosos de la seua obra com l’autor de transició dels anys 60 i 70. «Per un imperatiu interior, per un incontenible afany de comunicar-se, es manifesta ensems fill del seu poble i del seu temps» (Sanchis Guarner). «Su teatro es como un péndulo que va desde un teatro en el que prima lo onírico y freudiano con relevante calidad poética, a un mundo en el que descubrimos el miedo metafísico, la podredumbre y la soledad humana. En cualquiera de sus variantes, su obra resulta fresca, llena de inspiración, de ternura y de talento» (Adrián Miró). Barracó 62 és un drama existencialista que el públic contemporani va considerar «dur, aspre i sec». «Aquestes qualificacions les provocà, sense dubte, el conjunt de factors que determinen un tipus de proposta teatral com aquesta: l’eixuta posada en escena, la contundència dels diàlegs i l’impacte de l’argument» (Josep Palomero). «L’obra, sens dubte, més interessant de la postguerra, en la nostra opinió, és Barracó 62. Amb ella va oferir un producte modern, sintonitzant amb l’actualitat literària europea i, a més, intrínsecament valuós, significant la incorporació del teatre existencialista en el circuit teatral valencià” (F. Carbó i V. Simbor). «És el principal autor que tractarà de donar remat a una tradició dramàtica que connecta amb la dels anys anteriors i assimila les influències del teatre contemporani, el francés i l’anglosaxó en especial. Bon coneixedor de la història i la tècnica teatral, és innegable que obres com La barca de Caronte, El cubil, El tótem en la arena o Barracó 62 ens posen davant el principal dramaturg valencià de la dècada dels setanta” (Josep Lluís Sirera).

Ha obtingut, entre altres, els premis València de Literatura de la Diputació de València, amb les obres La barca de Caronte i El cau; el Joan Senent de la Caixa de València, amb Barracó 62 (obra reeditada per Edicions Bromera en 1996); el Gonzalo Cantó de l’Ajuntament d’Alcoi; el Galardón del Duero de la Diputació de Zamora; el Ciutat de Palma de la Diputació de Mallorca, amb ¡Crida, Galileu!; el premi Eduardo Marquina de l’Ajuntament de Figueres, i el Guipúzcoa de la Diputació de Sant Sebastià.

En 1990 va obtindre el premi Teatre Principal de Mallorca, i en 1992 el premi Ciutat de València convocat per l’Ajuntament. En 1994 va aconseguir el Premio Nacional de Teatre per a la Infància i Joventut, amb Patatín, Patatán y Patatón, publicada per l’Editorial Bruño, primer en castellà i més tard en valencià, amb el títol de Trampolí. L’any 2002, l’Acadèmia Mundial de Ciències i Tecnologia el va distingir amb el Premi de Literatura.

Destaquem quatre títols sobre la història valenciana: Jaume I, el Conqueridor; Verge de folls; Borja, Duque de Gandía i El petrolio. La seua producció ha sigut publicada tant per la col·lecció «Escelicer» com per la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, i l’Institut d’Estudis Alacantins, de la Diputació d’Alacant. En Retorno al pasado s’inicià la col·lecció d’autors de l’Editorial Estro. En 1995 l’Ajuntament de València va publicar la seua Antologia teatral, que inclou set de les seues obres més destacades: El tótem en la arena, Oseas, Barracó 62, El camaleó –text inclòs en el volum Das Tragische, editat per la Universitat de Stuttgart, que va ser reposada l’any 2002 en el Teatre Principal de València per Teatres de la Generalitat–, Un cervell amb tic’tac i El petrolio. Tant El tótem en la arena com la seua versió de Medea han sigut reeditades, en 1998 i 2001, per la Universitat de València. L’any 2003, l’Ajuntament de València va publicar el volum II de la seua Antologia teatral, que recopila els texts dramàtics El cubil, No matéis al inocente, ¡Grita, Galileo!, Retorn a la nit, I love you, Marilyn i La casa dels sants.

En el 2006 va estrenar El ocaso de los brujos, en el Teatre Talía de València, amb producció de Teatres de la Generalitat, i en el 2007 va ser presentada la seua obra completa editada per la Institució Alfons el Magnànim (28 obres en castellà i 17 en valencià).

Va ocupar la Presidència de l’Associació de Professionals de Ràdio i Televisió de la Regió Valenciana i la direcció del Teatre Nacional de la Princesa a València. L’any 1996, atenent la seua dedicació i reconeguda tasca teatral, fou designat director artístic de Teatres de la Generalitat Valenciana, càrrec que va abandonar al desembre de 1999. En 1997 va ser nomenat vocal de l’Associació Nacional d’Autors de Teatre i, des del setembre del 2000, va ser membre del Consell Rector de Teatres de la Generalitat Valenciana.