Acadèmics

Francés Díez, Maria Àngels

angels.frances@avl.gva.es

1976, Alcoi (l’Alcoià)

Fou elegida acadèmica pel Ple de l’AVL el 12 de març del 2021.

Nomenament: Decret 19/2021, de 10 de juny, del president de la Generalitat (DOGV de 14.06.2021).

Presa de possessió: 16 de juny del 2021.

Activitat professional, acadèmica, cultural i literària

Llicenciada en Filologia Catalana (1998) i en Filologia Anglesa (2003; premi extraordinari de llicenciatura), i doctora en Filologia Catalana (2008) per la Universitat d’Alacant, on treballa com a professora titular d’universitat en el Departament de Filologia Catalana, del qual va ser directora durant el període 2015-2019. També va ostentar el càrrec de vicedegana d’Investigació, Promoció, Cultura i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant (2009-2014) i de secretària de la Comissió del Doctorat en Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant (2014-2015). La seua experiència laboral inclou, també, la vinculació a la Universitat d’Alacant com a tècnica superior en assessorament lingüístic i traducció (1998-2000). A més, ha format part, com a comissària externa, de la comissió encarregada de gestionar l’Any Carmelina Sánchez-Cutillas, designada escriptora dels anys 2020-2021 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En relació amb l’especialització i la investigació en docència, ha estat coordinadora de deu projectes d’innovació docent finançats per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Alacant, i ha participat com a coautora en llibres de text orientats a l’ensenyament de la llengua i la literatura, com ara LiT 2. Llengua i literatura. Comunitat Valenciana (Aula 3D) (Vicens Vives, 2017), Valencià. Llengua i literatura 4t ESO (Tabarca, 2016), Va de bo! Nivell elemental de valencià (B1) (Bromera, 2009) i Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1) (Bromera, 2009), entre d’altres.

Pel que fa a la seua trajectòria en la recerca universitària, actualment té reconeguts dos sexennis d’investigació, i s’ha especialitzat en literatura autobiogràfica, crítica de gènere i el foment de la literatura i la lectura. Quant a la literatura autobiogràfica, ha participat com a investigadora en nombrosos projectes d’investigació, com ara «El coneixement de l’altre: biografies i retrats en la literatura catalana del segle xx» (2012-2014), i en publicacions com el volum Aproximació a l’altre / An approach to the other. Biografies, semblances i retrats / Biographies, resemblances and portraits (John Benjamins, 2015). Respecte a la crítica de gènere, el 2008 va llegir la seua tesi doctoral Literatura i feminisme: L’hora violeta, de Montserrat Roig (que va obtindre la qualificació d’excel·lent cum laude), que va donar origen als monogràfics (reelaborats i ampliats) Feminisme i literatura: L’hora violeta, de Montserrat Roig (Arola, 2010) i Montserrat Roig: feminisme, testimoni i memòria (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), este darrer guardonat amb el Premi d’Estudis Lingüístics i Literaris dins dels XII Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2014). La perspectiva feminista guia també nombroses publicacions d’àmbit internacional: per exemple, «Images of elderly women in contemporary women’s writing: an assertion of feminine memory» (en Understanding the Discourse of Aging: a Multifaceted Perspective, Cambridge Scholars, 2020), «The Turbid Azure of Being Three Times a Rebel: Commitment and Identity in the Works of Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig and M. Mercè Marçal» (en The Rise of Catalan Identity, Springer, 2019) i «Una travessa pel laberint: assaig d’interpretació d’Els jeroglífics i la pedra de Rosetta» (en Caplletra, 58, 2015). Finalment, el foment de la literatura i la lectura és el fil conductor dels projectes en què ha participat darrerament com a investigadora: el més recent, «El canon literario no académico: construcción, características, responsables, selección y recepción en los epitextos públicos virtuales» (2021-2024). En relació amb esta línia, ha participat com a assessora de la Fundació pel Llibre i la Lectura en l’elaboració del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura, de la Generalitat Valenciana (2017-2021), i ha publicat investigacions com ara «Is the facilitator dead? Young adults’ access to literature in the digital age» (en Current Perspectives on Literary Reading, John Benjamins, 2019), «La literatura a Twitter. Estudi del cas #Diadelllibre» (en Zeitschrift für Katalanistik, 32, 2019) o «Política públicas de lectura e investigación. El diseño del Plan Valenciano de Lectura» (en Ocnos, 16, 2017).