Acadèmics
Casanova Herrero, Emili
emili.casanova@uv.es
Data i lloc de naixement: 1956, Agullent (la Vall d’Albaida)
Activitat professional/acadèmica/cultural i literària:
Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956). Va
estudiar en les universitats de València i Navarra, on es va llicenciar el
1978. Doctor en Filologia i catedràtic de la Universitat de València. Va
presentar la seua memòria de llicenciatura en la Universitat de Navarra l’any
1979 sobre “El parlar d’Agullent”, dirigida pel professor Joan Veny,
de la Universitat de Barcelona, amb la qual va guanyar el premi extraordinari de
llicenciatura. Becari d’investigació del Ministeri d’Educació i Ciència, va
obtindre el grau de doctor el 1981 en Filologia Hispànica en la Universitat de
València, amb una tesi sobre “El lèxic d’Antoni Canals”, dirigida pel
professor Manuel Sanchis Guarner, amb la qual obtingué el premi extraordinari
de doctorat. Ha sigut professor ajudant de la Universitat de Navarra
(1978-1980), ajudant de la de València (1980-1981), encarregat de curs
(1981-1984) i titular des del curs 1984-1985 fins al 2004. Ha sigut també professor
de valencià periodístic de Ciències de la Informació del CEU San Pablo de
València des del curs 1986-1987 fins al 1999-2000. Des del segon semestre del
curs 2001-2002 és consultor de Gramàtica Històrica Catalana II i/o
Dialectologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya.
Ha impartit distintes matèries com són
Dialectologia Valenciana, Gramàtica Històrica Catalana, Onomàstica, Història
del Lèxic i Lexicografia, Llengua Occitana, Comentari Filològic de Textos,
Llengua Catalana Comparada i Valencià dels Mitjans de Comunicació.
Professor d’una gran part dels filòlegs
valencians, ha aconseguit 4 trams d’investigació del Ministerio de Educación y
Ciencia (fins al 2002). És premi Faraudo de Sant Germain, l’any 1989, de
l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha dirigit 12 tesis doctorals.
Les seues publicacions es poden agrupar en
diversos temes:
a. Onomàstica,
tant de toponímia com d’antroponímia, on destaquen els estudis sobre els
llinatges valencians a través de la història, els gentilicis i les monografies toponímiques
sobre diversos noms.
b. Gramàtica
històrica, on destaquen els estudis destinats a explicar la formació de les
particularitats del valencià, com la combinació dels pronoms de tercera persona
o la conjunció final per a que.
c. Lèxic
històric, en especial els dedicats a autors com Antoni Canals, Martorell o
Corella, i lèxic actual, dedicat a escriptors com Valor, Estellés o Joan
Francesc Mira, i lexicògrafs com Ferrer Pastor i Fabra.
d. Dialectologia
sincrònica, especialment centrada en les comarques centrals del País Valencià.
e. Llengua
dels mitjans de comunicació i el seu model lingüístic.
f.
Edicions de texts, de diverses èpoques, com les
“Memòries d’un capellà del segle XVIII” o “Espill de Consciència” (segle XIV).
g. L’obra
de Joan Coromines, tant la lèxica com l’onomàstica.
h. La
llengua de la Decadència.
i.
La interferència entre el valencià i el castellà.
Altres dades:
Fou elegit acadèmic per les Corts Valencianes el 7 de novembre del 2003.
Nomenament: Decret 20/2003, de 18 de novembre, del president (DOGV 20.11.2003).
Presa de possessió: 20 de novembre del 2003.
