12,5 x 14 cm; 72 min
L’obra poètica de Vicent Andrés Estellés —proteica, diversa, colossal— ha suscitat una adhesió col·lectiva que, lluny de temperar-se amb el temps, sembla créixer cada dia a mesura que es guanya la perspectiva necessària per a ponderar-ne les aportacions i s’assimila l’anarquia editorial amb què va ser presentada en societat. Estellés és, des de la seua clamorosa irrupció a principi de la dècada de 1970, el poeta valencià més popular i admirat. I una bona prova d’esta popularitat són els més de dos centenars de musicacions que s’han fet dels seus poemes. Les raons primeres de tan important transvasament artístic, que retorna la poesia a la seua oralitat primigènia alhora que la recodifica en un llenguatge més compatible amb el dels canals de difusió de la cultura de masses, hauríem de buscar-les, en primer lloc, en l’afecció que desperten els preceptes ètics amb què construïx la seua obra i la proposta identitària que vehicula —una proposta que complementa per la via de la sensualitat i la sentimentalitat el programa intel·lectual, «il·lustrat», de Joan Fuster; i, en segon lloc, en la fluïdesa, l’autenticitat i la capacitat d’interpel·lació de la seua dicció poètica.
La poesia d’Estellés sembla gaudir d’una qualitat líquida que li permet adaptar-se a qualsevol partitura: composicions de música contemporània, cant coral, cançó d’autor o músiques populars de tota classe de gènere i filiació, accepten de bon grat els versos estellesians que imposen la seua visió del món i la seua força expressiva a qualsevol ritme i melodia amb què se servisquen. Ho podem comprovar en la present antologia, que recull un bon mostrari de musicacions del poeta de Burjassot realitzades sobre gèneres populars: una col·lecció de cançons que recorre els darrers quaranta anys de la nostra història cultural i que evidencia, a més de l’impacte incessant que ha tingut l’obra d’Estellés en l’àmbit de la Cançó, la seua enorme i redoblada incidència actual.
Josep Vicent Frechina
© AVL 2022