matxet
[27/01/2023]
El matxet és una espècie de ganivet llarg, d’uns 60 cm de llarg, de fulla ampla, amb una forma que es va eixamplant cap a la punta. Se sol utilitzar en països tropicals i subtropicals per a obrir-se camí en la selva, tallant la malesa, i també en certes faenes agrícoles, com tallar la canya de sucre. Però, com ocorre amb moltes altres ferramentes, en certes circumstàncies ha passat a usar-se també com a arma blanca. Eixe fou el cas, per exemple, de l’ús que en feu la població mexicana en els seus enfrontaments amb les tropes reialistes durant la guerra d’independència, en 1810; i ara, fa dos dies exactament, ha tornat a passar en la ciutat gaditana d’Algesires, a on un ciutadà d’origen marroquí, armat amb un matxet, matà un sagristà i ferí greument quatre persones en una església.
La paraula matxet ens vingué del castellà machete. És un diminutiu macho, que, procedent del llatí marcŭlus, s’usava originàriament per a designar un ‘martell xicotet’. En la nostra llengua es documenta a començaments del segle XIX en el Diccionari de la llengua catalana, del traiguerí Pere Labèrnia, i des d’aquell moment molts escriptors l’han fet servir en els seus escrits. Valga’n com a testimoni un article de Joan Francesc Mira publicat l’any 2003 en la revista El Temps, en què, donant compte del genocidi que s’estava produint a Ruanda, descrivia com els hutus s’havien llançat contra els tutsis «a colps de “panga” o matxet [...] tallant ventres i caps». Més de huit-centes mil persones moriren en aquell cruent genocidi. La violència es desencadena per causes molt diverses. Per fanatisme religiós, per rancor, per la voluntat de mantindre l’hegemonia en un territori... Siga pel motiu que siga, el resultat és sempre un incomprensible absurd.