L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Ajuntament de Dénia inauguren esta vesprada l’exposició «Maria Ibars. Un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó». La mostra, que s’exhibix en el Centre d’Art l’Estació de Dénia fins al 17 de novembre, pretén descobrir al públic «una dona singular i extraordinària», en paraules de Rosa Seser, comissària de l’exposició juntament amb Carles Mulet i la Comissió Maria Ibars de l’Acadèmia.
Es tracta de la primera exposició que es fa sobre l’autora de Dénia, que va ser designada per l’AVL Escriptora de l’Any 2024. Així, per primera vegada es mostren materials originals, tant de la seua vida personal de com de la seua creació literària. «La idea és oferir una visió plural d’una autora poc coneguda, però valorada. Veurem com Maria Ibars va escriure quan va poder; quan ja era una dona adulta en un món cultural d’homes, i que malgrat les dificultats, ho va fer en valencià», destaquen Seser i Mulet.
L’exposició, dissenyada per l’estudi Espirelius, comença amb una zona de recepció, seguida d’un corredor −on es mostren fragments de les publicacions de l’autora− que desemboca en la sala principal i en la qual es diferencien cinc espais expositius que recorren les parets de manera continuada. El color del fons, el disseny i els objectes exposats marquen la transició i el canvi de temàtica.
Una dona forta i solitària
Així, troben el primer espai, Dénia, que situa Maria Ibars en el marc literari dels autors que, com ella, han escrit sobre la capital de la Marina Alta i el seu paisatge, des de Lope de Vega a John Dos Passos i Vicent Andrés Estellés. La zona inclou una vitrina amb les publicacions dels autors relacionades amb Dénia i una selecció de materials sobre Maria Ibars.
El segon espai, Maria Ibars i Ibars, tracta els trets biogràfics i el tarannà de l’autora, aspectes que marcaran bona part de la seua obra. El públic descobrirà la mestra valencianista i la dona forta i solitària. Trobarem una imatge de gran format amb el carrer de Gayarre de Dénia, on vivia Maria Ibars i la seua família, i un retrat seu, obra d’Enrique Pastor de Velasco, que reflectix la seua psicologia.
La tercera part de l’exposició, Habitar el vers, està dedicada a l’obra poètica de l’escriptora. És l’espai del quadre Al·legoria de Penyamar, d’Enrique Pastor de Velasco. El material que s’exhibix està relacionat amb el principal llibre de poesia de Maria Ibars: Poemes de Penyamar, publicat el 1949.
En La consciència feta relat, es dona a conéixer l’obra narrativa d’Ibars: Vides Planes (1962) i L’últim serf (1965),els llibres a través dels quals l’escriptora va retratar la societat i les tradicions de la seua època. Una imatge en gran format del Montgó obri este espai juntament amb fotografies del raïm, dels magatzems, de les faenes de l’escaldà, del port ple de vaixells i dels trens. A més, sobre una estructura s’han col·locat objectes etnogràfics relacionats amb la pansa.
El recorregut finalitza amb D’Adrián Saby a Maria Ibars, l’espai que mostra el paper de la dona en la societat del temps en què va viure l’escriptora. El text que acompanya l’última part de l’exposició, deixa constància de com la lletraferida va deixar d’usar un pseudònim masculí per a firmar els escrits amb el seu nom, i la seua predilecció pel món de les dones. En este espai final es projectarà el documental sobre l’escriptora del programa Valentes emés per la televisió d’À Punt.
Material inèdit
L’exposició es completa amb un muntatge que, instal·lat en el centre de la sala principal, ens acosta a la part més íntima de l’autora. La creació d’Espirelius té dos cares: en una trobem la seua inspiració a Dénia amb una gran fotografia acolorida del carrer de Marqués de Campo i una altra de Maria Ibars, amb poemes seus relacionats amb l’estima per l’espai denier; i en l’altra, es recrea amb alguns mobles l’espai personal de creació de Maria Ibars dins de la casa de Penyamar.
Set vitrines custodien els materials originals, entre els quals s’exhibixen fotografies inèdites i retrats de l’escriptora, manuscrits, mecanoscrits i esborranys de Poemes de Penyamar, Vides Planes i L’últim serf. L’Arxiu Municipal de Dénia i el Museu Etnogràfic de la ciutat han aportat un bon conjunt de materials gràfics i objectes per a completar l’exposició.
«Cal agrair l’interés d’Enrique Pastor de Velasco i del seu advocat, Josep Sala, ja que han fet tot el possible perquè disposem per a esta exposició de tot el conjunt de documents originals i fotografies de Maria Ibars que es conservaven en la seua casa de Penyamar, en les Rotes de Dénia, i que per primera vegada veuen la llum», expressa Seser. També ha sigut cabdal la col·laboració de la família, en concret, de Patricia Payà, rebesneta de l’autora homenatjada.