La paraula hater és un anglicisme molt habitual en les xarxes socials. Se sol usar per a referir-se a un usuari que mostra una hostilitat continuada cap a un altre usuari, un col·lectiu o una entitat. Els motius poden ser molt diversos, i tan variats com les raons que fan que una persona ens caiga bé o malament. La manera de dir o fer les coses, els seus valors morals, les diferències ideològiques… Vaja, qualsevol cosa! Però la diferència entre relacions personals i les xarxes socials és que en estes últimes, en què sovint s’actua des de l’anonimat, s’obra sense filtres ni miraments. Cada u diu el que vol i com vol. Eixa llibertat quasi absoluta, no cal dir-ho, té molts avantatges i no pocs inconvenients. Els haters són una manifestació d’eixa llibertat descontrolada. Són persones que es dediquen a replicar el que diu el propietari del compte fent comentaris insidiosos, sovint difamadors i a vegades grosserament insultants.
Centrant-nos en qüestions lingüístiques, cal apuntar que, com a estrangerisme no adaptat, hater s’ha d’escriure en cursiva. En anglés, la pronunciació més comuna és [héɪtər]; però esta pronunciació, adaptada al sistema fonològic valencià, se sol transformar a [hɛ́jteɾ]. És un canvi lleu, en què la e tònica de la penúltima síl·laba se sol obrir a [ɛ] quan precedix una i (tal com passa, per exemple, en alzhèimer o guèiser), i la vocal neutra de l’última síl·laba, representada en la notació fonètica per [ə], se sol transformar en [e]. Així és com consta en la transcripció fonètica que es dona en el Portal Terminològic Valencià.
Com a alternativa valenciana a l’anglicisme hater, s’han proposat diverses formes. Una és la paraula odiador, que n’és una traducció més o menys literal. Hater es formà per derivació de hate, que significa ‘odi’. El procés de formació d’esta paraula és semblant al que s’ha seguit en moltes altres. El sufix -dor, afegit a una paraula, indica el subjecte agent, el que fa l’acció. Així, de amar, per exemple, es creà amador per a referir-se a la persona propensa a donar amor amb relativa facilitat. El poeta Ausiàs March —fervorós donant i receptor d’amor— utilitzà recurrentment la paraula amador en molts dels seus poemes: «Tot amador delit no pot atényer fins que lo cors e l’arma se acorden», diu en un d’ells. Però odiador, certament, és més rara. És bon senyal que no hàgem sentit la necessitat de crear-la fins a temps relativament recents. Apareix consignada per primera vegada en la revista El Poble Valencià l’any 1931, concretament en un article titulat «Brots i branques», d’autor anònim, on es deia que Antonio Royo Vilanova (ministre de Marina durant la Segona República) era «un odiador del catalanisme». L’exemple, i l’anonimat, són un bon antecedent de l’ús que se’n fa en les xarxes socials actualment.
Siga com siga, cal constatar que odiador és un mot ben format. Això no significa tampoc que siga necessàriament una solució satisfactòria per a reemplaçar l’anglicisme hater. L’odi és un sentiment en què es projecta una profunda aversió cap a algú, fins al punt que a vegades se li desitja algun mal. Però el hater no sempre concita eixa animadversió tan intensa. Resulten incòmodes, certament. Ara, d’això a desitjar-li algun mal hi ha una diferència considerable. Els matisos són importants.
Potser per això la paraula odiador no sempre és percebuda per molts usuaris com una alternativa satisfactòria per a reemplaçar hater. Este anglicisme sembla que s’ha fet del tot imprescindible en les xarxes socials. I, per això mateix, per a aquells que no els acaba de convéncer la forma odiador com a alternativa a hater, convé anotar que també s’han proposat altres opcions que poden resultar útils. Una d’estes formes és enemic. Els enemics són, per definició, el contrari dels amics. I, si en les xarxes socials tenim amics —amb un sentit molt lax de l’amistat, això sí—, també és lògic que tinguem enemics —amb un sentit igualment lax de l’enemistat—. Els dos vocables formen un tàndem inseparable.
Una altra alternativa que s’ha proposat per a reemplaçar hater és seguidor hostil. Este sintagma s’ajusta molt bé al significat amb què s’usa hater en les xarxes socials. Sembla que és exactament això: una persona que seguix atentament el que publica algú altre en les xarxes, però ho fa amb l’ànim de criticar. El possible inconvenient d’esta opció és que resulta massa llarga. El llenguatge de les xarxes està definit per la immediatesa, i les paraules curtes funcionen millor que les llargues.
Els sinònims quasi mai són plenament intercanviables. Cada paraula és única. En última instància, són els usuaris els que han de sospesar quina és la solució que millor s’adapta a les seues necessitats expressives. Les institucions lingüístiques capten el que diuen els parlants i valoren ponderadament les formes que consideren aptes per a incorporar-se als diccionaris; però, al remat, són els usuaris de la llengua els que emeten el seu inapel·lable veredicte final. I, al final, triomfa la que més adeptes suma.
