Maria Beneyto és una de les escriptores més importants de les lletres valencianes contemporànies. En un context de fèrria censura i repressió persistent, Beneyto trenca els models conservadors assignats de forma tradicional a la identitat femenina i duplica de manera extraordinària la seua veu poètica i narrativa.
Llegiu ací la breu biografia de l’autora que ha escrit la professora Maria Lacueva.
L’exposició itinerant «Maria Beneyto: vida ferida de lletra», organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb textos de Josep Ballester i dissenyada per l’estudi GimenoGràfic, està formada per dotze panells que repassen la vida i la trajectòria literària de l’Escriptora de l’Any 2025, Maria Beneyto (València, 1920-2011), distingida, a més dels diversos guardons literaris que va guanyar, amb el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana (1992), el Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes (2000), el Premi Isabel de Villena (2008) i el Premi Lluís Guarner (2009).
Als anys seixanta, un grup de dones vinculades a un club femení desafien les convencions d’una societat marcada per la repressió i el control franquista. En un entorn burgés, estes dones busquen la seua pròpia identitat i autonomia, afrontant dilemes socials, emocionals i econòmics. Una novel·la coral on es traça un mosaic de vides diverses que reflectix la complexitat de l’experiència femenina i la seua lluita per l’emancipació en plena època franquista.
Amb esta reedició de La dona forta, fruit de la col·laboració entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Edicions Bromera, tornem a posar a l’abast la novel·la en valencià més coneguda de Maria Beneyto, una de les més brillants escriptores de les lletres valencianes. Una obra radicalment reivindicativa, que seguix captivant per la lucidesa amb què aborda la llibertat i la dignitat de la dona en temps de canvi.
El conte del mes
En 1966 Maria Beneyto va publicar el recull de contes La gent que viu al món. Amb la col·laboració de l’estudiosa de l’escriptora Maria Lacueva, hem demanat a dotze escriptores valencianes un relat curt que s’inicie amb el primer paràgraf d’un d’estos contes. Els contes es publicaran cada mes al llarg d’este any 2025, com a part de l’homenatge a Beneyto.
Amb guió de Raquel Ricart i dibuixos de Daniel Olmo Boronat, el còmic Maria Beneyto: passió per l’escriptura ens oferix el relat en primera persona de la vida de la protagonista, una biografia marcada per l’experiència familiar dramàtica provocada per la Guerra Civil i vertebrada fins al seu darrer dia al voltant d’una profunda i fructífera passió per la creació literària.
La celebració de l’Any Maria Beneyto ens oferix una oportunitat idònia per a acostar-nos a la vida i a l’obra d’una figura destacada de la literatura valenciana del segle xx i per a posar-la a l’abast dels més jóvens. La guia didàctica Maria Beneyto: vida ferida de lletra, elaborada per Mireia Ferrando Simón i dirigida als estudiants d’ESO i de Batxillerat, s’ha concebut amb l’objectiu fonamental de proporcionar als docents un suport per a dur a terme eixa tasca. És, per tant, un instrument que vol contribuir a donar a conéixer una escriptora que, segons deia ella mateixa, no pretenia en els seus llibres «altra cosa que reflectir el món de la gent que, com jo, viu la quotidianitat que li pertoca».
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua participa amb l’editorial Drassana i amb la Institució Alfons el Magnànim en la publicació de la primera traducció al valencià d’El río viene crecido, feta a càrrec de l’acadèmica Carme Manuel, presidenta de la Comissió de l’Escriptora de l’Any Maria Beneyto, i amb un pròleg de l’escriptor Rafa Lahuerta. Es tracta de la novel·la amb què Maria Beneyto guanyà el Premi València de Literatura de l’any 1959, una narració indispensable, des del punt de vista literari i humà, per a conéixer amb tot realisme la misèria, però també la grandesa, d’una ciutat, València, sempre contradictòria. Les riuades, més que assot de la natura, són, per a Beneyto, el símbol de les inhumanes condicions a què la societat de postguerra condemnà els valencians.
Els anys de silenci que Maria Beneyto va guardar des de l’aparició de Vidre ferit de sang (1977) fins a la reimpressió de La dona forta (1990) van ser un període d’un autoexili conscient de l’espai editorial, però no del món de l’escriptura, com demostren les nombroses publicacions aparegudes fins a la seua mort, a més dels textos poètics i narratius recuperats per Rosa María Rodríguez Magda. I si «morir deu ser deixar d’escriure», com deia Joan Fuster, Maria Beneyto només quan va morir va deixar d’escriure.
Els treballs promoguts per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el context de la celebració de l’Any Maria Beneyto van fer possible la localització dels originals d’Al límit de l’absurd entre els materials de l’escriptora reunits en el Fons Maria Beneyto de la Biblioteca i Hemeroteca Històrica Municipal de València, una troballa que, amb la present publicació, permet posar a l’abast dels lectors la seua darrera obra narrativa, fins ara inèdita. El text, editat a cura de Carme Manuel, acadèmica i presidenta de la Comissió de l’Escriptora de l’Any Maria Beneyto, va acompanyat de les il·lustracions cedides generosament per l’artista valenciana Pepa Úbeda.