L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va organitzar la jornada «L’instant etern», dedicada a l’escriptor Enric Sòria (Oliva, 1958). En la trobada van participar editors, poetes, crítics i estudiosos que fa anys que seguixen l’evolució de l’autor. L’objectiu de la jornada era mostrar la versatilitat i la dimensió d’un dels escriptors més importants i respectats de la nostra literatura. «Al llarg de les dècades, Enric Sòria ha bastit una sòlida obra literària des dels camps de la poesia, l’assaig i el dietarisme. És autor d’obres memorables, que li han valgut el prestigi d’alguns dels reconeixements i guardons més importants de les nostres lletres», va explicar l’acadèmica Àngels Gregori.
La presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, va ser l’encarregada de presentar l’acte, que es va celebrar en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València el dimecres 18 de novembre.
La conferència inaugural va ser a càrrec de l’assagista Jordi Gràcia, presentat per l’acadèmic Josep Palomero. Seguidament, va ser el torn de la taula redona «L’assaig i el dietarisme d’Enric Sòria», amb la participació dels escriptors Manuel Baixauli, Gustau Muñoz i Anna Esteve, moderats per l’acadèmica M. Àngels Francés. L’acadèmic Joan Francesc Mira va compartir amb el públic algunes reflexions sobre l’obra i la biografia de l’autor homenatjat.
Després d’una pausa, els periodistes Adolf Beltran, Tona Català, Joan Carles Martí i Francesc Viadel van participar en el debat «Imprudent nostàlgia. Enric Sòria i el periodisme», moderats per l’editora, i presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià, Àfrica Ramírez. La sessió del matí es va tancar amb el diàleg «On vas Enric Sòria? El poeta i el cinema» entre el poeta Josep Piera i el crític literari Ponç Puigdevall, en què l’acadèmic Ramon Ferrer va exercir com a moderador.
Durant la vesprada va tindre lloc la conversa «Regne de joventut: la València del poeta», amb els escriptors Josep Ballester, Vicent Berenguer i Txema Martínez, conduïda per l’acadèmic Artur Ahuir. La cloenda va anar a càrrec dels autors Manuel Forcano, Sebastià Alzamora i Enric Sòria, amb la taula redona «Eixa estranya paraula que ens acull», moderada per l’acadèmica Àngels Gregori.
«Els ponents ens han aportat llum sobre l’obra de Sòria des de la poesia, l’assaig, el periodisme i el cinema; i han presentat noves mirades sobre una obra coneguda i reconeguda, però que cal apropar a les noves generacions», va afirmar Àngels Gregori.
Enric Sòria és llicenciat en Història per la Universitat de València. 
En l’àmbit professional, entre d’altres ocupacions, ha treballat com a cap de redacció de cultura en el setmanari El Temps (1985-1988), traductor en la Diputació de València (1989-1997), redactor del diari Avui (1997-2001) i professor en la Universitat Ramon Llull (des de 1999). Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i, ampliada, 1988), guanyador del Premi València el 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d’espera (1993) i L’instant etern (1999), Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Premi Carles Riba.
D’altra banda, ha publicat els reculls d’articles Incitacions (1997), L’espill de Janus (2000), premi Crítica Serra d’Or el 2001, i En el curs del temps (2010). És autor del dietari Mentre parlem: fragments d’un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el Premi Joanot Martorell de 1990 i amb el Premi Crítica Serra d’Or de 1992, i el 2004 va ser premiat amb el Carles Rahola d’Assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996), premiat també amb el Premi Crítica Serra d’Or el 2006. Així mateix, ha publicat l’assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990).
