Un centenar de persones va omplir la sala de plens de l’Ajuntament d’Énguera per a assistir a la presentació del llibre Els parlars d’Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorb. El ‘Vocabulario de Enguera y de la Canal de Navarrés’. L’obra és l’esperada culminació del projecte que, gràcies a l’impuls inicial de Joan Coromines, va iniciar Joseph Gulsoy a començament dels anys seixanta del segle passat per a estudiar i donar a conéixer els parlars valencians d’origen castellanoaragonés.
En la presentació van intervindre l’alcaldessa d’Énguera, Matilde Marín, Palop; la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó; el diputat de Cultura de la Diputació de València, Francisco Teruel; l’exacadèmic Emili Casanova; el professor Vicent Garcia Perales, i Pep Aparicio, de l’Institut d’Estudis Territorials El Caroig. Tots ells van destacar l’excel·lència d’una obra que a partir d’ara serà «la guia per a tots els estudiosos dels parlars valencians, tinguen la base que tinguen», va expressar Emili Casanova, el qual va aprofitar la presentació per a felicitar l’AVL «pel magnífic vocabulari que farà més present la institució en tots els racons valencians». Casanova va fer extensiva la seua felicitació a Énguera i a la Canal per disposar «d’una obra de primeríssima categoria, enveja sana de les altres comarques, associada a una de les primeres figures de la nostra llengua, fill adoptiu i ambaixador d’esta terra d’acollida».
L’exacadèmic va recordar la seua visita a Gulsoy al Canadà l’any 2008, quan va veure per primera volta el material que el lingüista ja tenia redactat i que ha publicat l’AVL en la col·lecció Recerca. «Gulsoy em va manifestar la seua voluntat de dedicar-se els darrers anys de la seua vida a acabar-lo com a penyora d’agraïment a la gent de la Canal que tan bé el van atendre i com a aportació de primera categoria a la filologia valenciana», va dir Casanova.
L’emoció de Gulsoy
L’alcaldessa d’Énguera va rememorar els orígens de la investigació de Gulsoy llegint un article publicat en la revista Enguera de l’any 1968 i va agrair la col·laboració a les persones que han format part del llarg procés d’elaboració del llibre i les aportacions que «de forma anònima han realitzat els habitants d’este territori mantenint viva a través de les generacions esta parla pròpia que ens definix». Marín va remetre a la definició de l’adjectiu alizonenco/alizonenca (allò que és propi de l’esperit enguerí), per a desitjar que els enguerins «no perdem mai eixa saba alizonenca de les nostres arrels».
Precisament, un dels moments més emotius de la presentació va ser quan es va mostrar al públic el vídeo del moment en què Gulsoy rep el llibre en sa casa del Canadà dies abans de la presentació del llibre i diu: «Ara ho veig. És un alizón, la planta. M’envien un alizón, m’agrada molt, ben fet amic», li diu Gulsoy a Garcia Perales en la videotelefonada que va ser gravada per la neboda del filòleg canadenc d’origen turc. Els assistents a la presentació també es van emocionar amb la breu intervenció en directe des del Canadà del fill adoptiu d’Énguera. «Per fi tenim el Vocabulari i ha sigut un gran èxit», va expressar el filòleg en agraïment per la publicació de llibre.
Matilde Marín va insistir en la importància del Vocabulari per al veïnat del poble i de la comarca. «Ens ajudarà a recordar d’on venim, i cadascuna de les seues pàgines ens transportarà a eixe caliu de la llar que ens transmeten les paraules que un dia van pronunciar les persones que ens van ensenyar el poder del llenguatge. Cadascuna de les seues paraules ens farà arribar el ressò d’aquelles persones que en el seu dia ens van regalar esta parla i serà una bona herència perquè les pròximes generacions sàpien d’on venen», va dir.
Mig segle de dedicació
Les paraules que integren este repertori lèxic —format per vora 6.700 entrades— també van centrar bona part de la intervenció del professor Vicent Garcia Perales. Hardacho, desficio, tarroz, sulsida, bromera, bufa o ligacamas van ser alguns dels termes triats per Garcia Perales per a lloar la riquesa de l’obra i fer un recorregut de la trajectòria del deixeble de Joan Coromines i la seua vinculació amb el valencià i la Canal de Navarrés.
«És una història de vida des que va conéixer Coromines a Chicago, l’any 1955, quan tenia 30 anys fins que finalitza el Vocabulari el 2022, amb 97 anys». Per este motiu, el professor Garcia Perales va demanar que Énguera dedique un carrer a Gulsoy tal com el lingüista Manel Joaquim Sanelo té a Xàtiva. «Gulsoy és un enamorat de les coses d’Énguera perquè les ha mamades, però com diu la dita: el sant, com més lluny, més miracles fa».
En nom de l’Institut d’Estudis Territorials El Caroig, Pep Aparicio es va comprometre a portar al present i al futur «esta llengua que està arrelada amb els treballs agrícoles». «Hem de fer un esforç −va insistir− perquè la nostra llengua tinga actualitat en el municipi si volem mantindre-la. En cas contrari, estarem sotmesos als processos de colonització cultural i lingüística que hem travessat durant els últims quaranta anys».
La presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, va mostrar la satisfacció de la institució per haver complit la paraula donada a l’il·lustre professor Joseph Gulsoy «perquè com ens recorda el nostre Tirant lo Blanch: Qui promet, en deute es met». Cantó va explicar que el llibre il·lustra un fenomen complex −el dels parlars de frontera− que dona testimoni de la interacció entre les llengües veïnes que s’interrelacionen, s’influïxen i s’enriquixen mutualment, i que ha generat un llegat cultural que és menester donar a conéixer i preservar. «Cal abandonar els prejuís, deixar de banda les connotacions pejoratives i rebutjar la percepció de ‘no parlar bé’, la realitat lingüística de la Canal de Navarrés ha de ser entesa com a pont i espai de trobada que propicia un enriquiment recíproc», va subratllar Cantó.
El corpus més extens de la literatura enguerina
La presentació de l’obra magna de Joseph Gulsoy va servir també per a mostrar per primera vegada l’Antologia de la literatura enguerina. Seleccionada pel professor Gulsoy i Vicent Garcia Perales i publicada per l’Ajuntament d’Énguera i l’Institut d’Estudis Territorials El Caroig, es tracta d’una «obra única en tota la zona xurra, el motor de la qual ha sigut Jaime Barberán», en paraules de Garcia Perales. «Este és un fet important, ja que cal remarcar que no totes les parles mixtes tenen la sort de comptar amb un corpus de literatura popular tan extens i ben documentat; un corpus al qual ha recorregut Gulsoy una vegada i una altra en el moment de l’elaboració de les entrades del seu Vocabulario», va valorar la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó.
