Joseph Gulsoy, El ‘Vocabulario de Enguera y de la Canal de Navarrés’. Els parlars d’Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorb, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2024, 519 pàgines.
Estem en presència d’una obra mestra, un treball de maduresa consolidada i, des d’ara, un clàssic sobre els parlars xurros.
Els parlars de la Canal de Navarrés comprenen un fenomen heterogeni: les parles frontereres. Hi ha una interrelació entre les parles de frontera d’una forma permeable i entrellaçada. Les fronteres no són rígides: són línies osmòtiques on entren i ixen elements, amb l’enriquiment que això comporta recíprocament.
Estem davant les parles xurres, les parles castellanitzades de base aragonesa i la seua gran abundància d’elements valencians, sobretot lèxics. Es tracta d’un vocabulari del xurro i el seu estudi.
La zona parla castellà-aragonés-valencià, dins de les fronteres de l’antic Regne de València. La convergència de castellans, aragonesos i valencians que van formar la comunitat d’Énguera és el factor que determina la parla enguerina.
El contingut del present treball és el resultat de la unió de materials procedents de la parla diària, així com de diverses fonts escrites. Hi ha una relació de les revistes populars citades i de 21 autors, cadascun amb diversos textos. L’any 2006, quan l’autor va començar a redactar el text del vocabulari, va afegir molts vocabularis de gran valor per a la zona que s’havien publicat i que van enriquir l’obra. La redacció va acabar a la fi de 2020.
El contingut del lèxic enguerí del vocabulari consta de vocables en què s’incorporen cites extretes de diversos autors. Igual que el Diccionario de autoridades, inclou l’exemple amb la seua autoritat. A més, Gulsoy incorpora també paraules arreplegades de la parla diària en el període 1965-1970. D’esta manera, el Vocabulario representa l’enguerí del període 1900-1970.
En les entrades s’exposa el sentit del vocable corresponent amb exemples de la parla diària o de les fonts escrites. A més, s’indica si la veu té correspondència en altres parles xurres o en les parles de les regions veïnes afins, amb la qual cosa el Vocabulario també adquirix un caràcter contrastiu. Es mostra l’origen de cada vocable: aragonés, valencià, castellà dialectal o antic. D’altra banda, es fa un estudi etimològic.
L’obra també arreplega els següents estudis de Gulsoy:
– L’apartat «El tratamiento de las diferencias fonéticas» del treball «La elaboración del Vocabulario de Enguera y de la Canal de Navarrés» (2014).
– «L’origen dels parlars d’Énguera i de la Canal de Navarrés» (1970).
– La traducció de l’estudi «The Background of the xurro Speech of Upper Mijares» (1970).
Al final del treball, hi ha una relació dels principals títols citats en el Vocabulario: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR), el Diccionario de voces aragoneses de Borao, el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (DCECH) i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) de Coromines, el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’Alcover i Moll, entre molts altres.
L’obra està molt documentada i completa. Considere de gran importància la consulta dels atles lingüístics amb l’enriquiment que això comporta. El Vocabulario de Gulsoy es convertix en un tresor lexicogràfic, ja que arreplega tot allò fet sobre les parles de la zona.
L’autor fa un estudi de la fonètica de les parles xurres. Per exemple, l’enguerí distingix la sorda i la sonora de les sibilants. La parella fricativa [s] sorda i [z] sonora del castellà antic es manté a Énguera, Anna i Chella. Eixe tret l’assenyala en les veus arreplegades. O bé, la parla d’eixes mateixes localitats manté la distinció de la [b] (bilabial oclusiva) i la [v] (labiodental fricativa), igual que en valencià. O també l’eliminació de la -d-, com a tret corrent.
Vegem un exemple del Vocabulario:
Davall de l’entrada abadejo s’indica que la veu s’usa a Énguera, i com a abaejo a Anna, amb el significat de ‘bacallà’. A continuació, es donen dos cites amb els textos on es registra la veu. Després, els llocs on es documenta i els autors que l’arrepleguen. A més, la documentació aragonesa (Badia, Alvar, ALEANR), la forma abadecho a la Ribagorça (Andolz), i la documentació en castellà. Hi ha gran informació sobre les veus contingudes. D’altra banda, el text està escrupolosament redactat.
El Vocabulario conté 6.700 paraules del vocabulari tradicional de la Canal de Navarrés. A part de les dades habituals en esta mena d’obres, com pot ser la categoria lèxica, la definició, les diferents accepcions de cada veu, s’inclouen els exemples d’ús procedents de la literatura popular o de les entrevistes in situ del mateix autor. Tot això, amb explicacions molt detallades de caràcter etimològic que, a vegades, complementen o revisen Corominas (DCECH i DECat).
L’obra posa de manifest les parles valencianes de frontera i la necessitat d’integrar en l’estudi del valencià les parles castellanoaragoneses de València. Manuel Sanchis Guarner considerava que la parla de la Canal de Navarrés constituïx el dialecte de transició més important de la frontera lingüística del Regne de València.
Els parlars d’Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorb. El ‘Vocabulario de Enguera y de la Canal de Navarrés’ és una obra de perfecció acadèmica i editorial. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha reconegut Joseph Gulsoy amb la publicació d’este llibre que, es mire per on es mire, és de qualitat extraordinària.
Ana Isabel Navarro Carrasco
Universitat d’Alacant
