Les abreviacions són recursos lèxics ben habituals des de temps remots en totes les llengües. Els escrivans acurtaven sovint moltes paraules per a estalviar-se temps a l’hora de copiar els manuscrits que tan laboriosament reproduïen. Esta pràctica reduccionista no ha fet més que augmentar més i més al llarg del temps. La vida cada vegada està més condicionada per les presses, i la urgència ens impel·lix a acurtar les paraules. En alguns espais de comunicació, a l’hora d’exposar un missatge o formular una queixa, hi ha fins i tot una estricta limitació del nombre de caràcters que és possible utilitzar. La brevetat ha esdevingut no sols una (presumpta) virtut, sinó també una exigència ineludible. Siga com siga, el cas és que actualment, mirem per on mirem —textos administratius, mitjans de comunicació, xarxes socials—, trobarem una enorme profusió d’abreviacions en tota classe de textos. Això obliga els usuaris no sols a saber descodificar-les per a saber què signifiquen sinó també a usar-les com cal en els contextos on siga pertinent. I d’això deriva, com és lògic, un corol·lari ineludible. Les institucions normatives s’han sentit amb l’obligació de regular este camp de paraules segades per a evitar que quede sumit en un caos inintel·ligible. En el fons, són qüestions que queden dins del camp de l’ortografia.
Amb este objectiu, per a entendre el tractament que se’n fa en les obres normatives, cal tindre en compte que convencionalment es distingixen tres tipus d’abreviacions. Per una banda estan les abreviatures, que són formes reduïdes de paraules patrimonials. Cada llengua té les seues pròpies formes abreviades, que, com és natural, en molts casos diferixen de les abreviatures fixades en altres llengües. Convé, per tant, consultar fonts solvents, i no traslladar mimèticament les abreviatures d’una llengua a una altra. En valencià, com a norma general, les abreviatures poden tindre variants de gènere i nombre (valga com a exemple el doblet Sr. i Sra. per a representar les paraules senyor i senyora, respectivament). Arran d’este mateix exemple, es pot constatar que en alguns casos les abreviatures s’escriuen amb majúscula inicial, però no sempre és així. Este ús de la majúscula inicial és una recialla de velles tradicions gràfiques, en què els tractaments honorífics i protocol·laris s’escrivien amb majúscula inicial, associada a la importància que se’ls volia concedir, i així s’ha conservat en les formes abreviades. Però, com a criteri general, les abreviatures s’escriuen de la mateixa manera que la paraula completa, però amb menys lletres. Són simples acurtaments. Una altra característica peculiar de l’ortografia de les abreviatures és que sempre acaben en punt (com és el cas de pl. per a representar plaça) o, ocasionalment, amb barra (com c/ per a carrer).
Dins de la casuística de les abreviacions, tenim també el grup dels símbols, que servixen per a representar termes del vocabulari cientificotècnic, i tenen, a diferència de les abreviatures, una grafia unitària en totes les llengües. Això suposa ineludiblement que la seua grafia sovint diferix de la representació gràfica de la paraula patrimonial.
Esta discrepància es pot veure clarament en el mot que ens servix per a representar la unitat de longitud equivalent a mil metres, que en valencià s’escriu quilòmetre, amb el dígraf qu representant el fonema incial [k] (tot i que també es pot escriure kilòmetre), si bé en altres llengües esta paraula s’escriu de manera molt variada: en castellà, per exemple, s’escriu kilómetro, amb k, igual que en francés, que s’escriu kilomètre; en portugués, en canvi, s’utilitza, igual que en valencià, el dígraf qu (és a dir, quilômetro), i en italià amb ch (chilometro). Però, siga quina siga l’ortografia que presente esta paraula en cada llengua, en totes es representa abreviadament per km, i sense punt final. Esta absència del punt final, que contrasta amb les abreviatures, és una característica peculiar de tots els símbols.
L’ús de les majúscules també s’ajusta en el cas dels símbols a uns patrons molt estrictes. Si km o kg s’escriuen, per exemple, en minúscula, hi ha altres símbols que s’escriuen amb majúscula inicial, com és ara el cas de Au o Ag, utilitzats per a representar l’or i la plata, respectivament. En altres casos es fa un ús encara més singular de la majúscula, que afecta una lletra medial o final, com per exemple en el cas de kHz (símbol del quilohertz) o kW (del quilovat).
Finalment, tenim també les sigles, que són abreviacions formades per la lletra o les lletres inicials d’un conjunt de paraules. Este tipus d’abreviació s’utilitza sobretot per a representar el nom de partits polítics, institucions o empreses comercials (com ONU, RENFE o LGTBI ), però també per a la representació d’alguns conceptes científics (com LCD, PVC o PIB).
Tota esta extensa introducció sobre la tipologia de les abreviacions ve a compte per a informar els lectors del butlletí de l’AVL que poden consultar el Diccionari Normatiu Valencià (representat amb la sigla DNV) o el Portal Terminològic Valencià (PTV) per a resoldre qualsevol dubte que se’ls plantege sobre este alambinat assumpte.
Durant l’últim trimestre s’han incorporat al DNV, dins dels articles corresponents, les abreviatures de moltes paraules, com les que designen vies de comunicació o espais urbans (com carrer, plaça, avinguda o passeig), o tractaments protocol·laris (com honorable, il·lustre o excel·lentíssim) i moltes altres. Per la seua banda, en el PTV, seleccionant l’ítem “abreviació” del camp “Categoria gramatical” en la Consulta avançada, es pot trobar la relació d’abreviatures, símbols i sigles que hi ha incorporades. N’hi ha moltes, concretament 825.
Però les novetats del DNV no es limiten, ni de bon tros, a estos canvis. També s’han revisat algunes marques de registres. S’ha suprimit, per exemple, l’etiqueta “col·loquial” a paraules com iaio o llimonada (en el sentit de ‘gasosa’). En altres casos, com alcaldessa o capitana, en les accepcions corresponents a la muller del càrrec corresponent, s’ha reemplaçat la marca “col·loq.”, abreviatura de col·loquial, per “en rec.”, abreviatura de en recessió, molt més descriptiva de la situació en què es troben actualment estos significats.
Pel que fa als gentilicis, a partir de la petició de l’Ajuntament, s’ha canviat la forma principal de designar els habitants de Teulada, que, seguint la tradició més consolidada, són teuladins, i així es fa constar ara en el DNV, en lloc de teuladers. S’hi ha incorporat, així mateix, el gentilici mascareller per a referir-se als habitants de Mascarell, nucli de població del municipi de Nules.
S’hi han incorporat també algunes expressions molts usades actualment, com a jutjar per, amb el significat de ‘segons el que es pot deduir a partir d’un fet o d’un indici’, o de hui per a demà, per a indicar que una acció s’ha fet de manera sobtada o en poc de temps.
Per la seua banda, el Portal Terminològic també s’ha ampliat amb moltes innovacions. S’ha treballat especialment el camp de la columbicultura, un esport que compta amb molts aficionats en terres valencianes. Així, d’este camp semàntic podem trobar paraules com ajocador, boqueres, canyissola, carcassar, estellador i moltes altres). El lèxic de la columbicultura és realment fascinant, i arreplega les passions de moltes generacions de valencians que han criat coloms amb afany competitiu. Però el cos lèxic s’eixampla per totes les costures.
En contrast amb un lèxic tan tradicional com el de la columbicultura, també s’han incorporat al PTV algunes paraules provinents de cultures orientals, especialment relacionades amb la gastronomia, com matxa, te blau, te blanc, te groc, te roig, te verd, te negre, xopsuei o gàrum. I també molts termes provinents del camp de la diplomàcia, tan útils en estos temps de conflictes interminables. Seria molt profitós que alguns polítics llegiren atentament el significat d’expressions com diplomàcia bilateral, diplomàcia parlamentària, diplomàcia paral·lela o diplomàcia preventiva. Les paraules en si no resolen els conflictes, però poden ajudar a mamprendre iniciatives que contribuïsquen a resoldre’ls.
Per a saber totes les novetats aprovades per l’AVL durant l’últim trimestre, faça clic ací.
